Una vegada hi havia un noi de tretze anys, en Samuel, que vivia en un petit poble, dalt d’una muntanya. Era un noi al que li agradaven les matemàtiques, les hamburgueses i les pizzes però no li agradava gens fer esport.
Tenia un amic, en Josep, i eren inseparables des de la llar d’infants. En Josep estava a l’equip de futbol del poble perquè li agradava molt fer esport. D’altra banda, era molt negat per les matemàtiques.
Un dia en Samuel va anar al metge perquè, jugant al pati amb els companys, es cansava molt. Li van fer tot de proves mèdiques i el resultat va ser que tenia colesterol i obesitat. Per a un nen de la seva edat, eren malalties molt importants.
El metge li va recomanar menjar sa, com ara verdures i fruites, i fer una dieta equilibrada per tal de trobar-se bé. Però també li va proposar que havia de fer esport.
El seu amic Josep el va voler ajudar. Corrien junts després de l’escola, esmorzaven fruita a l’hora del pati, dinaven verdura a l’hora del menjador i bevien molta aigua. En Samuel, va decidir que, a canvi, ajudaria el seu amic Josep amb les matemàtiques.
Durant uns dies i setmanes que finalment es van convertir en mesos, van ajudar-se mútuament. El resultat va ser que en Samuel va aprimar-se per salut i en Josep va aprovar les matemàtiques sense problemes.
Els dos amics van demostrar que units ho podien aconseguir tot perquè… si jo puc, tu pots!
VÍCTOR COLOMER MARTÍNEZ,
2on. Cicle de primaria de l’Escola Joan Roca 1953
