Alarma ecològica. L’entitat dedicada a la preservació i conservació de la naturalesa, Galanthus Natura, ha denunciat aquest divendres que s’han trobat dos eriçons morts de la colònia que resideix a les Casernes de Sant Andreu. Segons el membre de l’entitat, Sergi García, aquests podrien haver-se enverinat amb els raticides que l’Ajuntament de Barcelona reparteix als espais urbans.
El que més fa sospitar a García és que hagin sigut dos exemplars situats un al costat de l’altre, en un terreny no accessible per al públic i sense signes de violència. Si bé l’entitat encara no pot confirmar que hagin sigut enverinats pels productes contra rates o ratolins, asseguren que investigaran les seves restes. “No és que aquests enverinaments es produeixin de forma habitual, però el problema és que posen verí de forma constant“, declara l’ecologista a L’Exprés de Sant Andreu, en referència a les pràctiques del consistori.
Tot i que aquests productes per controlar les plagues estan prohibits als camps o als horts, des de Galanthus Natura destaquen que en els àmbits urbans existeix una espècie de buit legal i s’acostumen a utilitzar. “Aquest tipus de verins directament no s’haurien de fer servir, però a la ciutat es permet el seu ús; el conflicte arriba quan s’aplica en espais que podria ocupar la biodiversitat, com passa amb els eriçons de Sant Andreu”, recalca l’activista.
Cal tenir en compte que Galanthus Natura vetlla per aquesta colònia d’eriçons que des de fa pràcticament quatre anys va decidir establir-se als terrenys de les Casernes i d’Adif, just a tocar de les vies del tren. “Ens van avisar les persones que porten menjar als gats plens de sorpresa, i quan vam arribar van observar com s’havia constituït una població estable“; relata García. De fet, assegura que aquests espais han resultat ser idonis per l’espècie, la qual podria haver fet servir la línia fèrria com a corredor natural per entrar a la ciutat.
“És una zona on tenen molta vegetació i com que la gent duu menjar per als gats, ells se n’aprofiten. Ara ja han aconseguit tenir una població consolidada, amb reproducció i cria al sector”, emfatitza. El que preocupa, però, és el seu inevitable destí: “Aquests animals estan en solars on està previst construir, pel que pràcticament estan condemnats a desaparèixer”. Tot i això, des de l’entitat ecologista els agrada destacar que en “en realitat la biodiversitat sembla recuperar espais, la qual en aquest cas ha fet una petita adaptació a l’entorn urbà”. L’exemple: per ara no s’han trobat cap exemplar atropellat pels cotxes ni al trànistat carrer de Palomar, ni al passeig de Santa Coloma.
Des de l’entitat posen de relleu que no és l’única espècie que s’ha instal·lat a la zona reservada per construir. “És un sector on la vegetació ha crescut a plaer i on s’han desenvolupat tota una cadena tròfica on fins i tot s’han detectat serps“. Ara bé, el fet que el futur estigui escrit els ha obligat a avançar-se als esdeveniments: “Hem aparaulat amb les administracions fer estudis i intentar rescatar-los, ja que la projecció urbanística és imparable“, resumeix García. El que fins aleshores desitgen els ecologistes, però, és que el consistori cessi la col·locació de raticides que també acaben amb la vida d’aquests animals.
