La crisi sanitària generada per la COVID-19 ja ha començat a deixar pas a una nova crisi socioeconòmica. Tal com ha pogut saber aquest mitjà de comunicació, els Serveis Socials de Sant Andreu cada dia atenen a més persones que mai abans havien necessitat les seves ajudes, o que feia molts anys que no les havien sol·licitat. “Des de l’inici de la pandèmia fins ara, hem comptabilitzat prop de 200 persones que no havien vingut mai”, expliquen des de la plantilla.
Les dades de la tragèdia ja les va avançar la regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, al darrer ple de maig. En només dos mesos: 2.260 persones ateses, 230.000 euros repartits en ajudes econòmiques, 300 àpats diaris al centre de Navas i 850 cistelles amb productes per a persones majors de 70 anys. Tot això al centre de Sant Andreu, el qual també ofereix servei als veïns que fins ara anaven a les instal·lacions de Garcilaso i la Franja Besòs. Però si es disseccionen només les dades de Sant Andreu de Palomar, salta a l’evidència que la tendència és igual de fosca.
Martín va assenyalar que, des del primer moment, “la prioritat de l’Ajuntament ha sigut atendre a aquelles persones en situació de més vulnerabilitat“. Una situació, però, que cada vegada engloba a més veïns. La gran majoria de nous usuaris comparteixen el mateix perfil: “No tenen diners per menjar”, explica a L’Exprés de Sant Andreu un dels professionals. “Tenim molts casos de persones en ERTE que encara no han cobrat“, assenyala.
Tot i l’enorme preocupació que generen els incompliments de l’Estat a l’hora de pagar els subsidis, des de Serveis Socials alerten d’una segona derivada: “Tota aquella gran quantitat de persones que treballava en negre cuidant a persones grans o fent altres feines, ara s’ha quedat sense cap ajuda oficial ni oficiosa”, relata. Encara que tots ells ja acumulen dos mesos aturats econòmicament, segueixen sent invisibles per l’Estat i la Generalitat. Només es poden acollir a les ajudes que els presten des de Serveis Socials.
En paral·lel, una altra de les qüestions que preocupen als treballadors socials és la tipologia d’unitat familiar que demana aquestes ajudes: “Un 95-98% de les ajudes econòmiques, via transferència bancària, via targeta moneder, són per a persones amb menors d’edat al seu càrrec”. Pel que fa a les persones que no tenen infants, aquestes han passat a ser derivades directament als centres de recollida d’aliments.
Un d’aquests és el Rebost Solidari de Sant Andreu (DISA) que gestiona Càritas al carrer de Berenguer de Palou. Tot i tenir com a missió distribuir aliments a les persones que més ho necessiten, des que van reobrir arran la desescalada que no poden acollir a nous usuaris. Estan saturats. “Abans de tota la crisi de la COVID-19 nosaltres ja estàvem atenent a 846 famílies i ara hem passat a ajudar a unes 950 aproximadament“, explica el responsable del Rebost Solidari, Santi Maseda.
Aquest increment no es deu al fet que hagin pogut incrementar el nombre d’atencions per se, sinó que el nou model d’entrega d’aliments els ho permet. Mentre que abans els usuaris accedien a les instal·lacions com si fos un supermercat on pagaven amb els punts que els entregava Serveis Socials, ara el rebost només els pot fer entregues de “lots d’urgència” com feien antigament. Dit d’una altra manera, el sistema s’ha tornat més àgil, però a costa que les persones que hi van no tenen opció a escollir determinats productes.
Masada estima que en aquests dos mesos s’ha incrementat un 25% la petició d’ajuts. Un percentatge que, en la seva opinió, fins i tot quedarà curt en uns dies: “L’escalada és exponencial, arribarem a finals de juny amb un 50% de peticions més a Serveis Socials respecte a les d’abans de la crisi”. “A poc a poc sortirà molta més gent a demanar ajudes; són molts els que s’han quedat sense ingressos perquè no els hi paguen els ERTO o perquè vivien de l’economia submergida”, detalla.
Si bé el DISA es nodreix de productes que provenen del Banc d’Aliments, dels fons de la Unió Europea i les ajudes de La Caixa, el seu responsable admet que ja han rebut l’oferiment d’empreses privades per ajudar-los, sigui proporcionant aliments, sigui amb transferències econòmiques. “Fins i tot alguns particulars ens han volgut ajudar econòmicament; amb tot això hem notat que s’ha despertat una especial sensibilitat“, destaca Maseda.
Segons relaten els treballadors de Serveis Socials, a dia d’avui a Sant Andreu no es produeixen les llargues cues que ja s’han començat a veure en altres barris com el Raval. A més, assenyalen que, si es veuen persones a l’exterior del local ubicat al carrer d’En Paixalet, és perquè l’atenció a l’interior ha quedat molt limitada. Però… quina és la situació emocional que travessen aquests nous usuaris? “Avergonyits no seria la paraula, però sí que expressen una certa sensació de fracàs“, relaten els treballadors.
“Molts ens expliquen que ‘jo abans podia fer i ara no puc’ perquè s’han quedat sense ingressos; al final no per responsabilitat d’ells”, sintetitzen els professionals. Si més no, la circumstància al final els fa caure en una mateixa espiral negativa: “No cobren res, no arriben a poder comprar, deixen de pagar lloguers…”.
En cas de seguir aquesta dinàmica, els treballadors de Serveis Socials de Sant Andreu es veuen a venir que al final serà necessari un increment de plantilla. A més, avancen que caldrà fer canvis estructurals per atendre tot el volum d’usuaris en aquesta ‘nova normalitat’. “Ara hem deixat de fer moltes visites a domicili, acompanyaments socioeducatius… perquè ha quedat en un segon o tercer pla, però tot això tard o d’hora també haurà de tornar“, subratllen.
Fotografia | José Elipio, un dels repsonsables del Rebost d’Aliments, en una imatge d’arxiu / DGM
El Estado debería de tener un plan de ayuda para todas las personas en una situación como la que describe el artículo. Debería ser el Estado -y no asociaciaciones privadas- el que se ocupase de eso y cubriese las necesidades básicas de vivienda, comida, trabajo, etc. Y no ocurre, al menos como sería deseable.