Silenci. Aquesta és la resposta que han obtingut els afectats de l’ensorrament de la finca del carrer de Ramon Batlle per part de la seva arrendadora. Una circumstància que s’allarga pràcticament un mes, però que tampoc sembla tenir final. De fet, algunes famílies llogateres que havien hagut de marxar dels habitatges afectats, s’han vist obligats a tornar per poder-se confinar pel coronavirus. “Ara mateix vivim amb por que s’enfonsi l’àtic, però és l’únic que tenim”, explica José Tomás López, veí dels baixos del carrer del Doctor Santponç, que també van resultar afectats per la caiguda de la runa pel pati interior.
Tal com relata Tomás López, la màxima perjudicada de l’ensorrament ha sigut la seva sogra, qui vivia a l’àtic on part del sostre del menjador es va enfonsar. Si bé ara ella passa els dies a la casa d’uns familiars de Santa Coloma, tampoc sap quan podrà tornar. El que sí que saben tots els llogaters, però, és que algun incident podia succeir: “Portem un any reclamant a la propietat que arregli la teulada, la meva sogra quan plovia havia de posar olles per tota la casa de l’aigua que li entrava era un espectacle, però mai es va reparar”, replica l’afectat.
Que ningú anés a reparar la teulada no significa que la propietat no tingués prou diners per fer-ho. El mateix veí denuncia que, quan un llogater va marxar fa sis mesos, l’arrendadora no va trigar a reformar el pis per poder incrementar el preu del lloguer al següent inquilí. Una pressa, però, que no sembla repetir-se amb l’actual situació d’emergència: “Mai ens vol donar cap resposta ni el telèfon de l’assegurança”. En aquesta línia, s’ha de recordar que les obres que s’estaven fent quan van va caure la teulada, no comptaven amb cap llicència municipal.
Però… per què José Tomás, la seva dona i la seva filla de pocs mesos ha hagut de tornar als seus baixos si encara hi ha perill d’esfondraments pel pati interior? “No teníem cap altra alternativa; vam anar a viure a casa d’uns familiars a Arenys, però confinar-nos amb ells resultava inviable”, confessa. “Nosaltres no hauríem d’estar aquí, sortim al pati i anem a la cuina el mínim possible; ara estic cercant una fusta per protegir els vidres de la finestra que dona al pati, per si cauen nous rocs, però totes les botigues estan tancades“, s’exaspera.
Segons recorda, el dia de l’accident (24 de febrer) es van produir en realitat dos esfondraments. El primer quan intentaven reparar la teulada, i el segon i més greu, quan els Bombers de Barcelona van pujar a veure què havia passat. Un cop desallotjats, els afectats van passar a dependre de Serveis Socials, però tal com relata Tomás López, “ens van donar un lloc per viure els quatre primers dies; a partir del quart dia van entendre que l’asseguradora o la propietat ens havia de donar un lloc on viure, però a nosaltres ningú ens va dir res“. “D’altra banda, se’ns va derivar a l’Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu i ens van assignar un advocat, però aquest només pot fer de mediador i ja ens van dir que no podien obligar a la propietat a fer res“, afegeix.
“Ara ens hem trobat que ningú ens ajuda; vam voler tornar a Serveis Socials, però amb el tema del coronavirus ens han tancat i no tenim cap altre lloc on anar”, denuncia. Segons explica, la seva família ha sigut l’única que ha tornat a un dels habitatges afectats. De la resta de veïns del carrer de Ramon Batlle, no ha tornat ningú. “La meva sogra està a Santa Coloma, una veïna va decidir rescindir el contracte i marxar a un altre lloguer, un altre veí continua a un alberg i als dels baixos no els hem pogut localitzar”, relata. “Ens haurem de buscar un advocat per veure què podem fer, però ara mateix vivim amb por“, sentència.
