La pilota, com a batec de Sant Andreu. Corria l’etapa més fosca de la dictadura quan Narcís Sala prenia la presidència de la UE Sant Andreu. Concretament, l’any 1945. Un període polític i social negre, però, que no va suposar cap impediment perquè el nou president esbossés el projecte que duria al club fins a la seva fita esportiva més preuada: l’ascens a Segona Divisió. Un objectiu difícil, ja que el punt de partida era, ni més ni menys, que la Primera Regional. Tot i això, l’empenta de la junta i dels jugadors van fer possible que en només cinc anys el club entrés a la platejada competició per primera vegada.
L’estada a Segona Divisió, però, aleshores va durar el que les pessetes dels calaixos del club van permetre. L’any 1953 la junta va haver de renunciar a la plaça per tal d’evitar la desaparició de l’entitat. Una desfeta als despatxos que anys abans ja va suposar la dimissió de Narcís Sala, però que no evitaria que temporades més tard tornés a la llotja presidencial. Aquest cop, l’any 1965 amb un objectiu ben clar: la repetició de l’ascens, el qual es va aconseguir al 69.
La tornada a la Segona Divisió va suposar el creixement exponencial de la massa social del club. Un increment de socis que va conduir als responsables a edificar un nou estadi, el qual va ser inaugurat amb un partit contra el FC Barcelona el 19 de març de 1970. Precisament, va ser aquella gespa la que va viure els millors moments del club: temporada rere temporada, els quadribarrats acabaven la lliga a la zona mitja alta de la classificació i amb unes graderies que viurien moments històrics, com els enfrontaments contra el Real Madrid o el Barça a les eliminatòries de vuitens de la Copa del Generalísimo. La darrera temporada a Segona, però, seria la del 1976-77.
Els anys posteriors van ser agònics i el 1980, per acabar d’adobar la situació, moria l’etern president, Narcís Sala. Aquest, però, no seria mai més oblidat. Al desembre del mateix any es va decidir rebatejar el terreny de joc que fins aleshores rebia el nom de Camp Municipal del Carrer de Santa Coloma. Un canvi que a hores d’ara s’ha convertit en inesborrable al coliseu que va arribar a acollir fins a 18.000 espectadors en partits cridats a formar part de la història.
Per tal de retre un homenatge a l’estadi que al març complirà les seves Noces d’Or, la UE Sant Andreu està preparant amb el Grup de Recerca i Història de la UESA els esdeveniments de celebració. Uns actes que tindran com a punt de partida dimecres 4 de març, amb una taula rodona a les 18:30 hores a l’auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, on intervindran els ex-jugadors Ismael Comas, Ramon Calderé, Dani Solsona i José Miguel Morales i l’exentrenador Jaume Creixell, així com l’entrenador del primer equip, Mikel Azparren, i un dels capitans actuals, Ton Alcover. L’acte el moderarà el periodista de Catalunya Ràdio, Robert Prat. Més tard, cap a les 20 hores, està previst que s’inauguri una exposició amb imatges inèdites de l’ascens del 1969 i alguns dels millors moments de la història del Narcís Sala.
Ja diumenge 15 de març al matí es jugarà al Narcís Sala el partit de commemoració dels 50 anys, on el servei d’honor el farà la cantant Núria Feliu. Quins combinats disputaran l’efemèride? Un equip de jugadors veterans de la UE Sant Andreu i un altre amb els veterans del FC Barcelona. A més, aquests també cediran part del protagonisme al futbol base, present i futur de la UE Sant Andreu. Tal com assenyala l’entitat, ja s’han convidat a tots els jugadors que han jugat al llarg de la història del club i que han pogut ser localitzats. En cas que algú pugui localitzar algun exjugador no s’hagi pogut trobar per vies oficials, des de la institució també se l’anima a posar-se en contacte amb les oficines.
Per últim i amb la intenció de posar el punt final a l’aniversari, el club el Grup de Recerca i Història de la UESA tenen com a objectiu l’edició d’un llibre que reculli el mig segle de l’estadi, la urbanització de tots els voltants i tota la història acumulada dels deu darrers anys esportius, per poder enllaçar el volum amb el llibre que es va editar pel centenari. Aquest projecte, però, encara està pendent de l’aprovació de l’Ajuntament de Barcelona, ja que la seva impressió haurà d’anar a càrrec de la impremta municipal.
Fotografia | Adrià Giménez / UESA
