La regidora de JxCAT, Neus Munté, ha demanat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que “s’estudiïn totes les opcions per conservar el refugi antiaeri (núm. 439) ubicat a la plaça del Mercadal”. Segons ha fet transcendir la regidora adscrita a Sant Andreu, la Taula de Memòria Històrica va comunicar als seus membres que l’espai “es troba en mal estat, i que la seva rehabilitació no està entre les prioritats de l’Institut Municipal de Mercats (propietari del terreny on s’ubica el Mercat)”.
Davant d’aquesta circumstància, des del grup municipal de JxCAT demanen tant a Mercats com al Districte i a la regidoria de Memòria Democràtica, que lidera l’historiador andreuenc Jordi Rabassa, que s’estudiïn totes les possibilitats que pugui haver per recuperar-lo. En aquesta línia, fonts consultades de la formació apunten que el possible projecte podria anar des d’una “rehabilitació” de l’espai perquè pogués ser visitat, fins a alguna actuació que permeti conservar l’entrada en lloc de tapiar-la definitivament.
Si bé aquest mitjà de comunicació va demanar fa més d’un mes i mig informació sobre l’estat d’aquest espai històric, a data d’avui encara no ha rebut cap resposta per part de l’Ajuntament. Si més no, la historiadora del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Lourdes Pinyol, rescatava setmanes enrere la memòria oral d’aquest refugi:
“A la plaça Mercadal el veïnat, a partir del 38, es va organitzar de manera entusiasta i seguint les directrius i els plànols de la Junta de Defensa Passiva Local va començar a construir un refugi sota les voltes de mercat. Aquest seria, segons el que figura a la documentació oficial el refugi núm. 439. Tot i que als plànols hi consta una capacitat per a 4300 persones i fins a nou accessos, es creu que no es va acabar i la memòria veïnal només en parla d’un parell o tres més i potser sense connexió entre si i amb entrades des de cases particulars».
Des del mateix CEII Pinyol demanava aleshores que l’interès que s’ha despertat al voltant d’aquest espai ajudés a “preservar, recuperar i rehabilitar” el refugi. Tot plegat, amb l’objectiu de disposar d’un patrimoni “que expliqui la vida quotidiana a la rereguarda republicana i els estralls provocats pels atacs aeris franquistes”.
Per últim, assenyalar que en la reforma d’alguns mercats de Barcelona també s’han trobat restes històriques i s’han decidit salvaguardar, com van ser els vestigis que es van integrar al Mercat de Sant Antoni. Un exemple que tampoc es tractaria d’emular a Sant Andreu, però que podria servir com a referència per conservar la memòria històrica. En aquest sentit, de l’antic nucli històric només es pot visitar el petit refugi de La Lira (tot i que no era públic i tampoc complia amb les normatives que va dictar la Junta de Defensa Passiva). En canvi, de la resta de refugis poca cosa més se sap, tal com va recollir el CEII en aquest article publicat a la revista Finestrelles.
Fotografia | Ajuntament de Barcelona
