Els més puristes assenyalaran que ja no resideix a Sant Andreu i que, tal com va confessar ella mateixa, viu un carrer per sobre de la Meridiana. Si el lector forma part d’aquest col·lectiu que ven carnets d’andreuenc, pot anar canviant de pàgina. Andreuenc és qui viu, treballa o s’estima Sant Andreu i potser el que llegirà a continuació li trencarà els esquemes. Uns esquemes que potser se’ls van trencar a tots aquells que aquest diumenge van presenciar el pregó de l’Àfrica Zamorano.
Amb ímpetu, l’Àfrica es va llençar al balcó de l’Ajuntament tot just quan la regidora Lucía Martín la presentava als veïns que omplien la plaça d’Orfila. Una empenta que va tenir la mateixa intensitat que el tall de veu que va patir només llegir la primera línia del text. Des de la mateixa tarda que li van proposar fer de pregonera d’enguany se l’havia començat a preparar. Ni cinc segons va deixar passar per dir que sí, que acceptava l’oferiment de la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar.
Molts qualificaran la decisió de la comissió de valenta i arriscada. Al cap i a la fi, amb 21 anys, l’Àfrica ha esdevingut la pregonera més jove de la història de Sant Andreu. Amb tot, el que ha fet la comissió és donar veu d’una vegada per totes a aquella gent jove de Sant Andreu que, des de l’anonimat, treballa sense descans per un futur millor.
Titllar l’estat de nervis que va afectar l’Àfrica com a “coses de l’edat” denota una certa infantilització per part d’aquells qui arriben a aquesta conclusió. No per acumular més anys de vida les emocions s’han de saber reprimir millor. Amagar els sentiments és amagar la forma de ser, i en aquest cas l’Àfrica es va mostrar al públic tal com és: apassionada, vital i constant. Tot i les llàgrimes, ella va continuar endavant, i és aquesta determinació el que l’ha fet arribar fins a on ha arribat (i la farà arribar molt més lluny).
La mateixa Àfrica és conscient que els seus èxits a la piscina no seran eterns, i fins i tot es planteja aconseguir el bitllet pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 per després poder dedicar més temps a la seva vocació: la infermeria. Una decisió que no fa més que deixar en evidència a tots aquells que defensen la idea del “com més lluny, millor”. Tal com va explicar l’Àfrica, a la piscina s’ho passa molt bé, però millor s’ho passa amb les seves amigues del CNSA i encara millor se sent quan ajuda a la resta a través de la infermeria.
És aquesta mateixa empenta la que fa que els joves de Sant Andreu s’organitzin i dinamitzin entitats que generen vida sense importar-los un rave el reconeixement públic. Els llenguatges socials han canviat i les noves generacions entenen que, anant tots a l’una, s’aconsegueix arribar més lluny que si s’emprèn el camí de forma individual.
Només un exemple: tan bon punt va rebre l’Esplai Sant Pacià el Premi Sant Andreu 2019, el seu màxim (i jove) responsable va fer pujar a tots els monitors (també postolímpics en la seva majoria) i van regalar el premi a tots aquells que en algun moment o altre van tenir un contacte amb l’esplai al llarg de la seva vida. La mateixa Àfrica va confessar després del pregó que el primer que va fer un cop va sortir al balcó va ser reconèixer a la seva família, els seus amics de Sant Andreu i els seus companys del CN Sant Andreu. De fet, a tots ells també els va dedicar paraules.
Els agraïments als seus cercles més propers ja estaven prevists a (l’asèptic) guió, però la tossuda realitat va acabar emocionant a Zamorano i a tots els seus veïns. Una realitat que en esdeveniments públics sembla que s’ha de reprimir, però que en el fons dota de major humanitat a una societat que cada vegada viu d’una forma més introvertida. Tant les llàgrimes com la veu entretallada de la nedadora haurien sigut la realitat de qualsevol veí que sortís a fer el pregó.
De fet, aquesta ha sigut la grandesa i l’encert d’escollir la pregonera d’enguany. Atorgar la seva conducció a una persona que, picant molta pedra des de primera hora del matí, ha assolit èxits mundials sense fer soroll. Una persona que es mostra tal com és i exerceix com una veïna més. Des de la joventut i sense amagar què significa ser humà. Per això seria tota una sort que la virtut interpretativa dels pregoners d’anys anteriors passi el testimoni a nous pregoners com ha esdevingut l’Àfrica Zamorano.
Si viu dos carrers més amunt de la Meridiana, és a dir per sobre de l’actual Districte de Sant Andreu, tot un honor, atès aquell territori formava part de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar.