A diferència del que marca la tradició urbana, el centre de Sant Andreu de Palomar sempre ha viscut descentralitzat. En comptes de comptar amb una plaça de poder eclesiàstic i polític al rovell de l’ou (com podria ser les places de les Palmeres o del Mercadal), les circumstàncies urbanístiques han erigit la plaça d’Orfila com el centre descentralitzat. Sí, l’activitat econòmica s’ha mantingut al marge i el comerç ha optat per ocupar el carrer Gran de Sant Andreu en pràcticament tota la seva longitud, però… com s’ha desenvolupat el mercat de lloguer?
Economia local no és només la botiga que tanca i el forn de pa que obre, són també les dinàmiques habitacionals i en aquest cas, la mitjana preu del lloguer al nucli urbà. Si s’estudia l’Índex de Preus de Lloguer que va desenvolupar la Generalitat de Catalunya amb l’únic objectiu d’oferir informació, es pot observar gairebé amb lupa com funciona el mercat d’arrendaments al nucli urbà. Un sector que, a diferència del que també es podria imaginar, no situa els preus més elevats al Casc Antic.
Tal com es desprèn del metacercador, la plaça d’Orfila i els seus entorns és on se situen els habitatges amb un lloguer de mitjana més elevat. Tenint en compte que l’immoble tipus escollit tindria 70 metres quadrats i estaria en bon estat, en aquesta zona s’acostumen a pagar 779 euros (uns 11,13 euros el metre quadrat). Després, tota la resta de la xarxa urbana andreuenca passa a funcionar com quan cau una gota en un basal d’aigua.
Què vol dir això? Que com més ens allunyem de la plaça d’Orfila, més baixen els preus de lloguer. Per exemple, mentre que al passeig de Torras i Bages amb Residència es paguen prop de 745 euros, ja a la zona del passeig de Santa Coloma la xifra baixa fins als 698 euros. El mateix succeeix sentit muntanya: mentre l’entorn del carrer de Campeny els veïns paguen uns 742 euros mensuals, a la perpendicular del Casc Antic – Pons i Gallarza s’ha establert un lloguer vora els 768 euros. Per acabar de confirmar la centralitat, només cal adonar-se’n de com la xifra cau en picat en la zona del nucli històric més proper a la rambla: 666 euros.
Per contra, en els darrers anys la rambla ha creat una centralitat pròpia, però depenent de la mateixa dinàmica de la plaça d’Orfila, fet que genera un efecte curiós: si bé al sector Onze de Setembre els andreuencs paguen uns 732 euros de lloguer de mitjana, a la zona de Fabra i Puig (alçada Llenguadoc) el preu baixa fins als 706 euros. Com més lluny es visqui de la parròquia, més baixos seran els rebuts mensuals.
Encara que aquests preus puguin semblar inversemblants si es comparen amb l’oferta disponible als portals immobiliaris, des de la Generalitat defensen que aquests són la mitjana dels lloguers registrats. De fet, a l’hora de comparar amb preu de mercat privat, cal tenir en compte que l’índex de preus també comptabilitza les rendes antigues (molt més nombroses en el sector Casc Antic). A dia d’avui, un dels portals immobiliaris de referència només ofereix una cinquantena de pisos de lloguer. D’aquests només dos estan per sota de l’índex de la Generalitat. A més, aquest parell també tenen 40 i 38 metres quadrats respectivament, gairebé la meitat de la referència dels 70 m2 escollits per elaborar aquest anàlisi.
Fotografia | Ajuntament de Barcelona
