Recompte d’infart. Tot i guanyar les eleccions municipals al Districte de Sant Andreu, l’alcaldable de Barcelona en Comú, Ada Colau, no aconseguirà revalidar la vara d’alcaldessa. Si bé al global de Barcelona la disputa s’ha decidit per només 5.000 vots de diferència entre la fins ara batllessa i Ernest Maragall (ERC); al districte els comuns s’han imposat als republicans per poc menys d’un punt de diferència (mig miler de vots). La revifada dels socialistes a les generals han pres l’alcaldia als comuns.
D’entrada cal tenir en compte que el resultat electoral capgirarà la seu del Districte de Sant Andreu. El ple perdrà al conseller Ivan Altimira, ja que la CUP no ha aconseguit representació a la plaça de Sant Jaume (aSant Andreu també han perdut la meitat dels votants). D’altra banda, un fet plausible és el relleu que es pot produir al càrrec de màxima responsabilitat del Districte. Després de la sortida anunciada de la fins ara regidora Laia Ortiz, el més natural seria que la regidora Montse Benedí la substitueixi aquest proper mandat. Tot i això, els pactes de Govern dictaran sentència.
Però… què els ha passat als comuns a Sant Andreu? Tot i tornar a guanyar, dels comicis del 2015 als d’aquest Sueprdiumenge s’han deixat pràcticament 3.000 paperetes pel camí. Un fet que es veu encara més agreujat per l’increment de la participació electoral (66,8 %). Des de les municipals de 1995 que els andreuencs no es bolcaven als col·legis electorals com ho han fet aquest 26M. A més, part del vot que l’any 2015 va optar per Colau com a vot útil davant de Xavier Trias, aquest 2019 ha retornat al PSC. Els socialistes no han vist en la figura de Maragall l’ombra de la dreta que representava el convergent.
Si bé els socialistes han sigut la doble-sorpresa de la nit (doblen el nombre de suports respecte al 2015, o dit d’una altra manera, un de cada cinc veïns han tornat a confiar en el PSC), el protagonisme d’aquest 26M quedarà pels republicans. Com a les generals, ERC s’ha quedat a les portes de conquerir Sant Andreu. Ara bé, la segona posició té sabor (i valor) de victòria.
Amb 16.587 dels escrutinis amb les seves sigles (23,1%), ERC empata tècnicament amb Barcelona en Comú. Com els socialistes, els republicans també han multiplicat per dos els seus votants i parteixen de l’avantatge de negociar el futur govern de la ciutat. En cas d’un hipotètic pacte de govern amb els comuns, el districte podria ser moneda de canvi. D’entrada, però, si es compleix el desig d’Ernest Maragall de governar en solitari (amb només 10 regidors de 41), la regidoria de Sant Andreu podria caure directament a les mans de l’andreuenca Montse Benedí (fins ara presidenta del Districte).
Per contra, els qui no han acabat d’enlairar-se en aquestes municipals són els candidats de Barcelona pel Canvi – Ciutadans, capitanejats per Manuel Valls. Tot i agrupar més votants, l’efecte del francès no ha servit per pal·liar l’increment de la participació i fins i tot ha obtingut un percentatge electoral inferior al que va aconseguir Carina Mejías. La batacada de la nit, però, porta el nom de JxCAT.
La formació sobiranista encapçalada des de la presó per Quim Forn i liderada per Elsa Artadi ha recollit un resultat per oblidar a Sant Andreu. Mentre que algunes formacions han multiplicat per dos, els neoconvergents s’han dividit per la meitat. Passen a ser gairebé residuals al districte. Només els separen 1.200 vots del PP. Per la seva banda, els populars de Josep Bou han salvat els mobles al darrer moment, però poden quedar-se a les portes d’obtenir representació a la seu del districte (han aconseguit el suport del 4,85% dels andreuencs).
Més enllà de les maletes que faran els cupaires, als que no els caldrà ni instal·lar-se seran els membres de Barcelona és Capital, liderats per Jordi Graupera (2,85%), i els membres de VOX (1,04%). Per últim, destacar que la polarització del vot entre independentistes i constitucionalistes s’ha incrementat, després del sotrac dels comuns. Mentre que els independentistes es queden amb el mateix percentatge de suports que van aplegar al 2015 (37%), els constitucionalistes (sobretot gràcies al PSC) absorbeixen antics votants de Barcelona en Comú i superen després de diversos comicis als sobiranistes. PSC, PP, C’s i VOX han aglutinat el 38% dels electors andreuencs.
