La plaça de Sant Jaume cedirà part del poder a Sant Andreu?

Final de campanya. A menys de 48 hores per conèixer la futura composició de l’Ajuntament de Barcelona, Sant Andreu fa dies que agafa la calculadora electoral per saber quins colors polítics tindrà el Districte de Sant Andreu. Ara bé, perquè els nous consellers tinguin un poder real (en comptes de ser no-vinculant), cal que el nucli urbà deixí d’estar supeditat al caprici administratiu de la plaça de Sant Jaume. Però… realment els partits polítics volen descentralitzar la ciutat?

A la pregunta formulada per L’Exprés de Sant Andreu, la fins ara regidora de Barcelona en Comú, Laia Ortiz, aposta per la “descentralització administrativa”. Els comuns consideren oportuna l’elecció directa dels consellers sense l’imperatiu de passar per l’Administració de l’Ajuntament, però per poder veure en marxa aquesta fórmula com a mínim caldrà esperar quatre anys més. En aquest darrer mandat no s’han posat en ferm sobre aquesta possibilitat.

Pel que fa als neoconvergents, des de JxCAT Neus Munté considera que la descentralització “és un debat que cal fer amb cura; bàsicament perquè hi ha àmbits de decisió que cal descentralitzar, però molts d’altres demanen una visió comuna de ciutat i que cal que siguin gestionats pels serveis centrals“. Respecte a l’elecció directa dels representants polítics a la cambra andreuenca, Munté no s’ha pronunciat, com tampoc ho han fet des del Partit Popular i Barcelona pel Canvi – Ciutadans. Mentre que la formació liderada per Manuel Valls ha declinat fer declaracions respecte a aquesta matèria, els populars ni han contestat a aquest mitjà de comunicació.

Des d’ERC la fins ara regidora Montse Benedí assegura que el seu partit defensa “la necessitat de descentralitzar l’acció de l’Ajuntament de Barcelona en els seus Districtes, tal com ja recull la Carta Municipal“. “El que actualment tenim és més una desconcentració, que no pas una descentralització”, opina. Davant d’aquesta circumstància, Benedí creu que el primer que caldria fer seria “definir clarament les competències dels Districtes i el pressupost a gestionar per cadascun d’ells, ja que actualment ens trobem amb una indefinició manifesta”. Per últim, els republicans també accepten el repte de dissenyar els mecanismes per l’elecció directa dels consellers municipals de Districte.

En clau socialista, qui va ser regidora del Districte pel PSC, Carmen Andrés, argumenta que cal dotar als districtes de “més personal i recursos i simplificar els processos administratius per millorar la gestió des de la proximitat”. Si més no, respecte a la possible descentralització política, l’exregidora del districte no s’ha pronunciat.

Per últim, a parer del cupaire Ivan Altimira “la descentralització actual de Barcelona en districtes és una descentralització administrativa i no política, en què ni els plens de districte ni els consells de barri són vinculants”. Sota el seu punt de vista, aquest sistema “ha servit principalment per legitimar els governs municipals, creant una ficció respecte a la proximitat en la presa de decisions que no s’ajusta, en cap cas, a la realitat”. Per aquest motiu, des de la CUP subratllen la necessitat d’iniciar ben aviat els processos de descentralització política i dels recursos “que possibilitin la participació veïnal de forma efectiva” mitjançant “una carta comunal dels barris” i “la creació de consells populars de barri dotats de poder de decisió vinculant”.