Any 1936: mentre les bombes cauen sobre la ciutat de Barcelona, les cases que hi ha entre el carrer de Pons i Gallarza, Renart i la Riera de Sant Andreu veuen néixer a Josefa Sánchez. Any 2019: Josefa es tanca a l’Ajuntament de plaça d’Orfila amb els seus veïns i les seves filles (també nascudes a la mateixa finca) per reclamar una justícia habitacional: “Continuar a casa nostra en pau”. Per què s’han tancat? Per exigir l’acció del consistori en el seu cas de pressió immobiliària. Fa gairebé dos anys uns inversors de Vic van comprar les cases on han viscut tota la vida de lloguer i ara volen fer fora a les vuit famílies per especular. “No hi ha dret amb el que ens estan fent”, denuncia Sánchez amb 82 anys i molta convicció de victòria.
Al mateix vestíbul de la seu del Districte també hi ha David Segura, la seva dona i els seus dos fills. “A l’octubre se’ns va acabar el contracte i no ens han volgut renovar; tot i això nosaltres no marxem i hem seguit pagant les mensualitats per estar al dia”, assegura. Tal com assenyala, “ara mateix no tenim ‘Pla B’, ni alternativa, pel que hem deicidit plantar-nos i buscar algú competent per resoldre la situació”. Més concretament, a qui busquen tant ell com la resta d’afectats és a Vanesa Valiño, un dels braços polítics de Barcelona en Comú a la regidora d’Habitatge. Segons remarquen, ella és de les poques persones a l’Ajuntament que té la clau per resoldre el problema: “Fer avenir als propietaris a què acceptin les quotes que pagàvem, o municipalitzar la finca per convertir-la en habitatge de lloguer social”.
Els contactes entre administració pública i les famílies, però, no començaran des de zero. “Fa un any ja ens van trucar i abans de Setmana Santa ens vam reunir amb la consellera d’Habitatge del Districte de Sant Andreu, Elvira Juncosa, però l’únic que ens va oferir va ser iniciar el protocol de mediació“, recorda Roger Ramírez, un altre dels veïns afectats. Dit d’una altra manera, “d’entrada només ens volien marejar la perdiu”, subratlla. Segons detalla, en el seu cas no els hi convé iniciar tot el protocol: “No ens queda gaire temps, nosaltres avui només marxem de la tancada si Valiño ens dóna una reunió per dilluns vinent”, concreta.
Si bé el nucli de la reivindicació es troba dins de l’Ajuntament, també hi ha una quarantena de concentrats a la plaça d’Orfila i diverses entitats com el Sindicat de l’Habitatge de Sant Andreu, la Plataforma 500×20 i el Sindicat de Llogaters. Des de fora criden consignes de suport a les famílies tancades. En una pancarta que hi ha a terra s’hi llegeix: “Sant Andreu serà la tumba de los especuladores” i alguns dels veïns que passegen a la vora fins i tot decideix sumar-s’hi. “No tenim cap ganes d’estar aquí, però és el que toca, és necessitat“, explica Lídia Beltri, filla de la Josefa. “Mai ens hauríem imaginat que ens trobaríem en aquesta situació”, confessa.
Després de dues hores i moltes trucades de la portaveu de l’executiu andreuenc, Blanca Port, finalment hi ha bonanova. Valiño accepta trobar-se dilluns vinent amb els afectats i encarar el cas. La trobada serà a contrarellotge: els inversors ja han avisat a l’advocada de les finques que, “o hi ha una resposta aviat, o acceleraran el procés dels desnonaments“, revela Ramírez. Per ara, però, els afectats accepten aixecar la tancada. Dilluns vinent tornaran a llençar els daus del Monopoly. La partida veïns vs especuladors segueix.
