El Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dimarts que concedirà la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions del país, al Casal Catòlic de Sant Andreu. Amb motiu del seu centenari, la institució catalana vol reconèixer l’entitat cultural “pel seu treball continuat i la seva reeixida tasca de dinamització cultural, cohesió social, i promoció i difusió de la cultura i les tradicions populars del país”.
Tal com ha celebrat des de la Junta del Casal Catòlic, Jaume Ribó, “aquest és un reconeixement a tot el treball que s’ha fet en aquests 100 anys“. “El Casal ha passat per moltes etapes i moltes vicissituds, però és un homenatge a tota la gent que en el seu dia va fer possible poder arribar a complir el centenari”, ha subratllat qui desitja que l’entitat visqui fins al seu bicentenari.
El Casal Catòlic és una de les entitats de referència de Sant Andreu de Palomar, no només pels seus gairebé 400 socis, sinó per la seva transcendència històrica. Més enllà de ser la llar d’entitats com l’Esbart Maragall, la Coordinadora dels Pastorets (només inoperativa durant la Guerra Civil) o La Lírica de Sant Andreu, les seves quatre parets també han vist néixer a l’AVV de Sant Andreu de Palomar i al grup artístic ‘El 9 Nou’, projecte que va donar figures com els actors Jordi Banacolocha, Carme Abril o referències del món audiovisual com Joan Bas de Diagonal TV.
Ribó també s’ha congratulat que la màxima institució del país s’hagi recordat d’una entitat que sempre ha sigut termòmetre social: “A la transició política dels anys setanta el Casal va ser l’entitat més oberta de totes les que hi havia a Sant Andreu; acollia xerrades, projeccions de pel·lícules, partits polítics…“, ha emfatitzat. Dinàmica que, segons ha assegurat, mai ha canviat: “Vam ser, continuem i serem un centre neuràlgic de Sant Andreu; sempre obert a tot l’associacionisme i als moviments cívics del barri”.
Tot i l’atorgament de la Creu de Sant Jordi, el representant de la junta també ha assenyalat que les noves dinàmiques associatives han pogut perjudicar entitats com el Casal Catòlic: “Les entitats culturals privades ho tenim complicat avui dia; antigament tot era de la societat civil, però cada vegada ens trobem amb més entitats que són de l’administració com els casals de barri, els centres cívics, els centres de cultura popular, etc. Tot això abans no existia i ara els hem de tenir en compte”, ha considerat.
Què suposa aquesta multiplicació d’entitats? Doncs que els associats (i els recursos implícits) quedin més repartits: “Les entitats que som exclusivament privades (però obertes a tothom) ho tenim complicat, sobretot aquelles que tenen edifici com el que tenim nosaltres; això és molt car de mantenir”, ha valorat Ribó en declaracions a L’Exprés de Sant Andreu. Tot i aquest handicap, des de la històrica entitat es mostren convençuts que potser alguns dels més joves podran celebrar el bicentenari.
Per últim, destacar que la Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.
Fotografia | La Lírica de Sant Andreu és una de les entitats de referència del Casal Catòlic // DGM
