La regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, ha anunciat aquest diumenge en un llarg post a Facebook que es retirarà de la política un cop passin les properes eleccions municipals. Tal com ha explicat, el seu adéu està motivat per motius familiars. Des del 2014 Ortiz és mare i ara ha assegurat voler estar més a prop de la seva filla: “Sento que he estat molts anys dedicant la vida a la política i tinc la convicció que és el moment de fer un canvi i explorar nous camins, tenint més temps per la família i per poder respondre les preguntes cada vegada més complicades de l’Abril”.
En el relat, la regidora i número 2 del Govern d’Ada Colau, ha recordat les seves primeres passes a les joventuts d’ICV quan només tenia 18 anys. Des d’aleshores, assegura haver viscut la política “de manera intensa”, amb la intenció de defensar “uns ideals i uns valors en els quals encara avui crec fermament“. “Avui decideixo seguir-los defensant, però en una altra esfera; anuncio que m’aparto de la primera línia política“, ha anunciat per sorpresa.
Des dels seus inicis, Ortiz va destacar dins de les files ecosocialistes i l’any 2006, amb només 26 anys, ja entrava al Parlament de Catalunya com a diputada. “D’aquella època del segon govern d’esquerres a Catalunya en recordo moltes coses, però hi ha moments especials com va ser l’aprovació de la Llei de l’Habitatge, la difícil negociació de la Llei d’Educació o la defensa de l’Impost de Successions just i progressiu”, ha rememorat.
La seva tasca dins de la seu catalana de seguida va ser apreciada per la formació d’esquerres i pocs anys més tard es traslladava a Madrid per viure tota una experiència al Congrés de Diputats. D’aquella etapa, la regidora ha assegurat recordar sobretot “moments molt durs”. Tal com narra, “van ser quatre anys de majoria absoluta del PP governant a cop de decret, i en la pitjor crisi econòmica dels darrers temps”. Tot i això, aquests “temps de trinxera” Ortiz ara els recorda com “una escola impagable”. “Vaig aprendre molt i vaig compartir moltes lluites amb els moviments socials i ecologistes de l’Estat”, ha afegit sense oblidar la “segona família” que va fer a Madrid.
El seu exercici de diputada, però, es va veure temporalment interromput amb el naixement de la seva filla Abril: “Recordo els canvis de bolquers a l’AVE, les jornades maratonianes de Ple sense haver dormit i l’esforç del meu company per seguir el ritme de viatges, cuidant de la nostra filla per poder mantenir la lactància… I com es comencen a fer cada vegada més presents les ganes de tornar a Barcelona“, ha emfatitzat.
Va ser llavors quan l’aleshores diputada va decidir sumar-se al nou moviment de l’esquerra transformadora que s’estava gestant a la ciutat. Segons ha escrit, aquest repte suposava “un moment històric”, el qual considera que s’ha acabat convertint en “un referent internacional de municipalisme transformador”. “Avui puc afirmar sense cap dubte que aquests anys al govern de Barcelona han sigut l’experiència més bonica de la meva carrera política“, ha subratllat.
Per últim, la regidora ha posat de relleu que “ser responsable de l’Àrea de Drets Socials i regidora de Sant Andreu els darrers quatre anys ha sigut una lliçó de vida, de responsabilitat i de respecte“, ha assegurat sentin-se segura d’haver donat “tot el que he tingut”. En un gest d’humilitat, al final de l’escrit ha confessat que a la política “hi estem de pas i ningú és imprescindible”. Davant d’aquesta circumstància, l’actual màxima representant política de Sant Andreu continuarà “empenyent per la unitat i l’avenç de l’esquerra transformadora”, però ja des de la militància. De fet, l’adéu a les institucions un cop se celebrin les municipals mai l’allunyarà d’intentar “complir el somni de l’esquerra a la ciutat”.
