Dia històric. Davant d’un Narcís Sala gairebé ple i amb un gol nord que s’ha deixat l’ànima, la UE Sant Andreu ha demostrat més personalitat i empenta que un Atlético de Madrid que ha viscut de les rendes. Si bé el partit ha començat travat al centre del camp, els andreuencs han sabut controlar un marcador que des del minut 32 no s’ha mogut del 0-1. Una derrota per la mínima que ha sigut massa càstig pels andreuencs, però que no ha eliminat les il·lusions. És possible la gesta històrica al Wanda Metropolitano? És possible.
Tal com havia indicat als seus jugadors Mikel Azparren, un dels factors clau a l’hora d’encarar el partit era deixar al vestidor les emocions i saltar a la gespa a demostrar la dignitat de la Tercera Divisió. Ho han acomplert els seus homes? Amb escreix. Des del minut 1 els quadribarrats han saltat a competir de tu a tu a la reserva matalassera que, tot i deixar-se les figures a casa, ha alienat a més de cinc internacionals. De fet, tot el primer període ha estat marcat per un constant estira i arronsa al centre del camp que només s’ha trencat amb el gol de l’Atlético.
El búnquer defensiu ha pogut fer ben poca cosa davant una jugada ben trenada de l’Atlético. Després d’una passada al cor de l’àrea de Segovia, Gelson ha sabut col·locar la pilota lluny de les seves possibilitats i ha perforat la xarxa andreuenca. Des d’aleshores, els de casa han baixat una marxa moral que els de Pablo Simeone han aprofitat per collar l’àrea sense aconseguir anotar el segon. El quadre local estava ferit, però no mort.
Així ho han demostrat després de la mitja part. Si bé ha augmentat el ritme del partit, els de casa no s’han arronsat davant d’un rival més tècnic, però poc entonat. Si bé al llarg dels primers minuts del segon temps el control del matx ha passat a mans del Sant Andreu, el domini no ha aconseguit espantar al meta Adán. Un mal menor que Azparren ha resolt des de la banqueta: l’entrada d’Elhjadi.
Amb la bèstia a la gespa, el darrer quart d’hora ha sigut tot un bany de dignitat i futbol ofensiu. Una empenta que ha posat contra les cordes a tot un equip de Champions, el qual fins i tot ha sentit la por al clatell. Només el travesser ha aturat la il·lusió picada des d’un córner. Un pal que en comptes de refredar encara més a la grada, l’ha esperonat a animar fins al final. Aquest, però, ha sigut cruel. Ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera de Jaume amb una oportunitat d’or a les seves botes. L’Atlético de Madrid, però, ha acabat gairebé demanant l’hora. Tot i la derrota, la UE Sant Andreu es presentarà ben viva al Wanda.
Fotografia | UESA
