Alerta despreniments. Després de la caiguda d’una part de la paret sobre un banc del pati de l’Escola Mestre Gibert, ara una nova zona del mateix mur també amenaça de caure. Així ho ha explicat a L’Exprés de Sant Andreu la presidenta de l’AFA del Mestre Gibert, Noemí Royes, qui ha denunciat la calma amb què s’està prenent el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) l’expropiació del solar adjacent. Al cap i a la fi, a partir del moment en què l’escola es faci amb aquest terreny, les famílies podran celebrar dues victòries. La primera: l’enderroc del mur; i la segona: sumar metres quadrats al reduït pati escolar.
Segons explica Royes, “fa un any aproximadament va caure una part del mur sobre un dels bancs que tenim al pati; va venir la Guàrdia Urbana i vam tenir aquella zona tancada durant quatre mesos“. De fet, aquell sector d’esbarjo no es va poder tornar a obrir als infants “fins que no va venir un tècnic del CEB, qui va obligar al propietari del solar a fixar la part superior del seu mur on s’havien produït els despreniments”. A més, des d’aleshores els alumnes van haver de deixar de jugar a pilota en aquella zona per no malmetre encara més l’estructura.
Si bé el tècnic ja va assenyalar que seria necessària una revisió del mur cada dos anys, el termini s’ha reduït a la meitat davant de la darrera situació d’emergència. “Després del darrer període de pluges i vent, el director de l’escola es va adonar que hi havia noves esquerdes en una altra zona de la mateixa paret i aquest dijous passat ens vam assabentar del que havia passat: els mur de l’escola i el del solar s’havien separat com si fossin un sandwich i la zona superior havia començat a fer la corba per caure“.
Què van fer els responsables del centre educatiu? Trucar al telèfon d’emergències, el qual va derivar al cos de Bombers del pati de Sant Andreu a traslladar-se fins al centre. “Després de valorar l’estructura des del solar del costat, els bombers ens van dir que podíem tornar a obrir la zona, però que quan hi hagués vent o pluja hauríem de bloquejar l’accés a l’hortet que tenim i que no podríem deixar entrar ni sortir per la porta de l’escola que dona al carrer del Vallès”, assevera Royes. De fet, s’ha d’assenyalar que per aquesta porta cada dia entren i surten els centenars de nens i nenes d’infantil.
Com resulta senzill d’imaginar, la prealerta no ha fet més que incrementar el malestar de les famílies amb el problema d’espai en què conviuen els menors: “A aquest nou greuge del mur hem de sumar els dos bolets [grups addicionals] que ens va afegir el CEB i la manca d’espai al pati“, exposa Royes. La mateixa presidenta de l’AFA recorda que fa trenta anys que l’escola exigeix l’expropiació d’aquesta parcel·la i que l’Ajuntament mai s’ha acabat de posar a treballar en la matèria.
“L’AFA ha hagut de contractar una advocada i des d’abans d’aquest estiu que estem parlant del tema amb la regidora del Districte, Laia Ortiz, i la seva gerent, Carme Turegano“, revela. De fet, les mateixes famílies admeten que amb aquestes trobades es va començar a “desenquistar” la problemàtica, però que si bé esperaven el seu final a principis de setembre, a dia d’avui encara esperen al fet que la propietat es pronunciï sobre l’oferta de permuta que li ha ofert el consistori pel terreny.
“Ens van dir que sabríem alguna cosa cap a principis de setembre; som ja gairebé al novembre i només cal veure com estem: continuem necessitant l’espai i a sobre ens trobem amb un mur que amenaça a caure“, denuncia Royes. Les famílies es quedaran de braços plegats? Sembla que no: “Ja ens hem començat a organitzar per començar a tallar carrers al novembre de forma setmanal; només ens queda fer pressió”, adverteixen.
No és una qüestió menor ni pot esperar. Milers de persones quedarien a Sant Andreu, com a mínim, massa afectades si el mur cedís.