Aquesta és la carta que Oriol Junqueras ha escrit des de la presó de Lledoners i ha enviat als andreuencs i andreuenques per la Diada d’enguany. El text ha sigut llegit públicament per l’actriu i veïna Carme Abril en l’ofrena floral a la capella dels Segadors.
Estimats companys i companyes,
Primer de tot una abraçada immensa a tots i cadascun de vosaltres i a tots els que estimen la justícia i la fraternitat. El que feu és impagable i ens acompanya a tothora. Voldria esmentar un a un tots els amics que sou avui aquí, a Sant Andreu de Palomar, que és on vaig néixer i on vaig viure els primers anys de la meva infància.
He de confessar que us trobo a faltar -alguns m’heu fet passar una bona estona a Estremera o a Lledoners amb les vostres cartes, sou molt bona gent-, però no em vull deixar a ningú. Alguns sou els meus amics o companys, i també infinitat de persones a qui no conec però que sempre hi sou, bona gent, representeu el millor d’aquest país.
Avui que som al cor del poble de Sant Andreu de Palomar, a la Capella del Sant Crist, des d’on el 1640 un grup de segadors vinguts de les comarques gironines i del Vallès s’uniren amb els pagesos andreuencs i iniciaren la revolta contra la Monarquia Hispànica i els abusos dels terços castellans. Avui que dones i homes, bones persones, són privats de llibertat, a la presó o a l’exili, i patim la repressió d’un estat que té por a la democràcia i ens vol sotmesos. Avui us sentim més a prop que mai i alhora increïblement lluny. Sentim l’escalf de la gent com mai, del nostre país, els anhels i els somnis, la set de justícia i la fam de llibertat. I també sentim i patim la separació física, l’absència del contacte humà amb les nostres famílies i amb tota la gent que estimem. Però som forts, hem après a ser forts i ens sentim forts, més forts que mai, i més determinats que mai en les nostres conviccions. No ens doblegaran. En podeu estar segurs, seguim i seguirem.
Aprofiteu els darrers dies d’estiu, viviu la vida per nosaltres, sigueu positius i no us deixeu arrossegar per aquells que voldrien crear un clima d’enfrontament i divisió, pels que no suporten la solidaritat i reaccionen amb fúria contra la llibertat d’expressió i opinió.
Tenim a la presidenta Carme Forcadell a la presó, precisament per defensar que en un Parlament s’hi ha de poder parlar de tot, debatre sobre tot. La privació de llibertat de la presidenta Forcadell és una ignomínia democràtica amb majúscules. És el que mai passarà en el país que volem fer entre tots i totes. No us oblideu mai de la Dolors Bassa i la Carme, reivindiquem-les sempre. Dues grans dones, que ho han donat tot pel país i la llibertat.
Vindran dies difícils. No tindrem un judici just com no hem tingut una instrucció justa. A través nostre, pretenen escarmentar la societat catalana. I tant els és privar-nos de llibertat sense judici com atribuir-nos delictes inexistents que a Europa no veuen per enlloc. Som i serem un moviment pacífic que és just el que voldrien que deixéssim de ser. Passi el que passi.
No us deixeu arrossegar per la indignació. Ens volen irats. I no els hi podem fer aquest regal. Sapiguem transformar la ràbia en amor i coratge, en determinació. Teixim complicitats, defensem la democràcia, defensem que votar mai no serà un delicte en el país que volem, allarguem la mà a tothom. Hi ha bona gent arreu i necessitem seguir treballant per sumar i cohesionar la nostra societat.
Persevereu perquè nosaltres persistirem. Abans de nosaltres, altres han viscut la injustícia i la repressió, sovint en condicions molt més difícils. Al 1640, al 1714, al 1936… No ploreu per nosaltres, lluiteu cívicament i pacífica per la llibertat, de tots, del país sencer, amb un somriure sempre, amb energia. Sense estridències, sense crispació, amb el cap ben alt i ferm. Som la llavor de totes les victòries, no defallim. No hi ha presó per a tanta esperança. De vegades pot semblar que no arriba mai l’alba. Però sempre hi és pels que perseveren. Deia Nelson Mandela que tot sembla impossible fins que passa, fins que es fa.
Una càlida abraçada, us enyoro molt; una abraçada fraternal plena d’il·lusió i coratge. Ens uneix, per damunt de tot, l’amor a la llibertat i la voluntat que aquest país sigui el que la majoria dels seus ciutadans vulguin. Us sento molt a prop i avui sóc més fort.
Oriol Junqueras
Lledoners, 9 de setembre de 2018
Fotografia | ERC
