El carrer Gran de Sant Andreu ha perdut aquest dilluns una de les seves històriques famílies. L’Hogar Centre Castellano-Leonés ha marxat. Ha dit adéu, però també ha deixat anar un fins aviat. Després de 30 anys a la seva històrica seu situada en el número 412, l’entitat es trasllada a un nou local que hi haurà als baixos dels blocs de les Casernes, al passeig de Torras i Bages. Si bé la idea és deixar pas a la nova zona verda que s’està implementant al carrer de Lanzarote, els socis són conscients que fins d’aquí a una temporada no podran tornar a engegar el gruix de les seves activitats. El motiu? El nou local pateix d’humitats i aquestes encara no s’han solucionat des de fa més d’un any.
Si més no, aquest afer avui ha resultat secundari. El que ha primat entre les desenes de socis que s’han acostat a donar un cop de mà ha sigut acomiadar-se del local, al que després de ser una fàbrica tèxtil tres dècades enrere, van dotar d’una nova vida. Una vida on el soroll de les màquines de cosir va deixar pas a la música castellano-folklòrica, les sevillanes i dels balls en línea, recorda la vicepresidenta del centre, Josefina Fernández. “De tot el que hem viscut aquí, ara ens emportem el més important per tenir un llegat“, revela entre un munt de caixes plenes.
De fet, la mudança d’aquest dilluns ha provocat que fins i tot una de les voreres del carrer Gran s’hagi hagut de tancar al pas dels veïns, pel munt de materials que els socis anaven carregant als camions. Vestits de ball, material de gimnàs, jocs de taula, electrodomèstics, paelles… centenars d’objectes que ara s’hauran d’adaptar al nou espai. Si bé el president de l’entitat, Juan María Santiago, reconeix que “trobarem a faltar la ubicació i les magnífiques terrasses” per dur a terme el gruix de les activitats, celebra que el nou local ara estigui a peu de carrer i sigui “molt més aprofitable”. Al cap i a la fi, els socis que ja no podien pujar a peu les escales de les tres plantes de l’antiga instal·lació ara hi podran tornar a fer-la petar.
A més, amb l’objectiu d’integrar-se com més aviat millor al nou entorn, Santiago assenyala que ja s’han posat a disposició de l’Ajuntament “per dinamitzar tota aquella zona del parc de les Casernes“. Una zona a la que volen contagiar de la mateixa alegria que reparteixen des de fa sis dècades. Al cap i a la fi, si bé porten 30 anys al local que ja han tancat per darrera vegada, no cal oblidar que el centre cultural castellano-leonés s’ha allotjat en fins a quatre locals diferents.
Espais de socialització dels quals encara alguns dels seus socis en guarden un bon record, com és el cas d’en Jesús de Castro. Tal com rememora aquest històric soci, tot just arribar d’un poble de Segovia a Barcelona amb només 18 anys, ja va començar a visitar “aquesta, la nostra Santa Casa“. Una llar sempre oberta a tothom que en poques setmanes serà enderrocada per deixar pas a la nova zona verda.
“Per una banda em fa molta pena, però també em dóna alegria veure que marxem a un lloc més modern i més nou“, confessa De Castro. Tot i que diu adéu a un dels equipaments que gairebé van veure néixer a les seves filles, també és conscient que en el nou pot veure créixer les seves nétes. Per tant, assegura que no és un adéu, sinó un fins aviat.
