L’únic que es pot sentir quan es visiten les instal·lacions del Casal de Gent Gran Bascònia són ganes de jubilar-se. De fet, alguns seus socis i sòcies asseguren que ara és quan més joves se senten. “Potser no som nanos de 20 anys, però som nanos grans”, confessa el seu president, Jaume Degàs. Al cap i a la fi, després de 30 anys de vida, ara és quan l’equipament disposa de tots els elements per aconseguir aïllar-se del món exterior.
Taules de ping-pong, sales d’informàtica, servei de bar i perruqueria, taules de carambola (sí, encara existeixen) i espais per fer ioga són només uns dels pocs al·licients que amaga l’edifici. Ara bé, cal destacar que un d’aquests tresors no resta tan amagat a la vista: el seu jardí. Amb l’essència clàssica d’èpoques anteriors, l’espai verd és una de les joies naturals de Sant Andreu. “És una meravella”, emfatitza Degàs; “aquí a l’estiu ve gent de Sants, la Barceloneta i Nou Barris només per aprofitar-lo ballant, perquè s’està de conya“.
És car poder gaudir de l’espai? No, al cap i a la fi és municipal (ergo de franc) i, com aquell qui diu, només cal estar jubilat. “Hem estat investigant sobre quan es va formar aquest casal i hem vist que cap als setanta ja es va bellugar alguna cosa, però no va ser fins al 1988 que es va inaugurar“, recorda el seu actual president. De fet, la finca va ser gairebé una victòria ben particular de la gent gran, perquè, com pot resultar obvi, les seves claus eren un veritable dolç per la resta d’entitats.
Com celebrarà ara el casal les seves tres dècades de vida? Doncs amb una festa aquest dijous, en la que hi haurà parlaments, ball “i un txin-txin, perquè això s’haurà d’animar”, esperona Degàs. De fet, ell mateix aclareix que els seus usuaris habituals no són els que un es pot imaginar: “Això no és un asil, sinó un casal de gent gran”. Uns veïns i veïnes que confessen haver treballat prou i que que aquesta setmana volen celebrar la seva vetllada inoblidable.
Fotografia | Jaume Degàs, president del Casal de Gent Gran Bascònia / DGM
No es diu Jaume Degàs, es diu JAUME DAGÈS.