Les cabines telefòniques, en perill d’extinció

Tal com han envaït les butxaques, els mòbils també han acabat per arrasar les cabines telefòniques públiques. Anecdòtic resulta trobar algú inserint monedes per fer una trucada des del carrer. De fet, el que sembla un aparell més propi del segle XX, pot tenir els dies comptats a Sant Andreu de Palomar. En total, al nucli urbà només queden 13 a l’aire lliure. Xifra maleïda? Doncs en el cas de les clàssiques cabines amb portes, aquestes fins i tot s’han extingit (només s’ha pogut salvar una a tota Barcelona i està situada al barri de Sant Genís dels Agudells, Horta-Guinardó).

Actualment, què es pot trobar a la via pública? Suports verticals, sense sostre ni parets, els quals serveixen més aviat per col·locar publicitat en comptes de fer trucades. Tot i això, s’ha de destacar que els aparells continuen gestionats per Telefònica i que són considerats un servei universal. Per tant, és un dret per a tots els veïns i veïnes poder-los fer servir.

En aquest sentit, resulta interessant tenir present que aquest dret va servir l’any 2016 al Govern espanyol per obligar a la famosa companyia de telecomunicacions a fer-ne la seva gestió i manteniment via decret. Tot plegat, perquè el concurs públic que havia de determinar qui les gestionava va quedar desert (cap empresa es va presentar, suposadament, per la baixa rendibilitat que pot aportar un servei en declivi).

Per aquest motiu, Telefònica continuarà gestionant els telèfons públics, fins com a mínim l’any 2019. Després, el Govern de torn haurà de decidir si allargar la vida als aparells, o bé imitar la decisió de França, Estat en el qual els aparells ja no són considerats un servei universal.

Fotografia | Cabina telefònica al passeig de Torras i Bages / DGM