Els treballadors de la Casa Asil denuncien la Fundació

En peu de guerra. Així és com estan els treballadors del centre de dia i la residència de la Casa Asil de Sant Andreu. Si bé la lluita interna per protegir les seves condicions laborals van començar fa un any i escaig, no ha sigut fins aquestes darreres setmanes que part de la plantilla ha expressat el seu enuig i ha denunciat públicament a la Fundació.

Tal com ha explicat a L’Exprés de Sant Andreu el Comité d’Empresa, el conflicte és remunta l’any 2012, quan la crisi va conduir als treballadors a acceptar una congelació del sou i a fer més hores anuals. “Ho vam fer perquè la Fundació fos viable“, assenyalen. Si més no, l’històrica entitat de Sant Andreu va determinar que els nous treballadors que s’incorporessin a partir del 2013, ja no ho farien amb les mateixes condicions, sino que ho farien amb “unes condicions més precàries“, relaten. És a dir, el Conveni laboral de Dependència, en comptes del Conveni de Sanitat Privada.

Què va generar aquesta decisió? Una doble escala salarial. Circumstància laboral que, segons expliquen des del Comitè d’Empresa, ara la Fundació vol revisar, però en comptes “d’apujar els sous als que cobren menys, castigaria als que portem 20 anys“, critica l’organització laboral. De fet, la mateixa recorda que en una assemblea de treballadors, el 96% de la plantilla va acordar destinar el que la Fundació els devia (el 2,5% del que cobraven anualment), a les nòmines dels treballadors més novells “per anar equiparant els sous”. La proposta de la plantilla, però, no es va aplicar.

Tal com denuncien els representats dels treballadors, “el que no pot ser és que el col·legi mai té pèrdues i nosaltres sempre”. Motiu pel qual, reclama al Patronat de la Fundació que destini els legats i les donacions que els hi arriben per pagar nòmines; “i si no és viable, que tanquin, perquè és una Fundació sense ànim de lucre“, valora.

De fet, el comitè denuncia que la direcció destini “molts diners” a la confecció d’una revista o al projecte ‘Com a Casa’, si aquests serveis acaben per anar “contra els interessos dels treballadors”. Al seu parer, aquests recursos “potser s’haurien de destinar a pagar nòmines”, valoren. “Estem disposats a millorar les condicions, però el que no pot ser és que vulguin donar unes prestacions de cara a la galeria i després resulti que això sigui en detriment del col·lectiu, que som els que ens deixem la pell dia a dia”, afegeixen.

Per últim, el personal assalariat denuncia sentir-se “coaccionat” per la direcció, des que porten l’adhesiu a les bates ‘Nosaltres complim, ells no’. “Arriba un moment que ja no pots més; al final hem hagut de sortir al carrer“, sentència. De fet, les seves protestes es duen a terme davant de les instal·lacions geriàtriques cada dilluns i dijous de 13 hores a 16 hores, fora del seu horari laboral, “ja que tampoc volem que ho paguin els pacients“, conclou la representant laboral.

Tot i que aquest mitjà de comunicació s’ha intentat posar en contacte per via telefònica amb la Fundació per recollir el seu punt de vista, a hores d’escriure aquest article encara no ha obtingut cap mena de resposta.

Fotografia | Els treballadors de la Casa Asil, protestant davant de les instal·lacions / CEDIDA