Situat just al costat de la plaça d’Orfila, cada dissabte de 10 a 14 hores es converteix en el cor cultural de Sant Andreu. L’espai que va néixer per la Diada de Sant Jordi de 2016 s’ha convertit en un dels punts de visita obligatòria pels amants de la lectura. Si més no, la instal·lació batejada amb el nom de ‘Quiosc Okupat’ pot tenir els dies comptats. Pot ser enderrocat “en qualsevol moment”, ha confirmat a L’Exprés de Sant Andreu el conseller del Govern del Districte, Felipe López-Aranguren.
Tal com ha explicat el responsable polític, el quiosc “està afectat [urbanísticament] des de fa temps”. Com es va adonar l’Ajuntament d’aquesta qüestió? A partir d’una visita de la Guàrdia Urbana. Tal com recorda Luís Ramos, un dels responsables de l’activitat, una patrulla d’agents els va visitar pocs mesos després d’okupar l’espai. “Ens van dir que no podíem estar aquí perquè ocupàvem l’espai públic sense permís“, rememora.
Si bé la visita de la Guàrdia Urbana no va comportar cap denúncia, l’informe que van elaborar va servir perquè des dels serveis tècnics de l’Ajuntament se n’adonessin que aquell espai havia de ser desmantellat, admet López-Aranguren. Una qüestió que a Ramos el va fer sentir “traït”, ja que dies abans el conseller li va assegurar que “no hi hauria problema, perquè havia parlat amb l’intendent de la Guàrdia Urbana del Districte i que no ens denunciarien”. Si més no, als quatre dies es van presentar operaris enviats des del consistori per enderrocar els dos espais.
Només la mobilització veïnal va poder aturar les intencions dels obrers, explica Ramos. Què en diu de la qüestió el conseller de l’executiu? “La normativa abans o després l’hauran d’aplicar; jo no em puc saltar la normativa; pensi el que pensi, no puc alterar la norma“, apunta. En aquest sentit, López-Aranguren recorda que va recomanar als okupants allistar-se com a entitat i demanar una cessió a precari del quiosc per poder dur a terme la seva activitat sine die.
Els gestors del Quiosc Okupat admeten que des del Govern se’ls va convidar a constituir-se com a associació i presentar una instància on sol·licitessin la cessió. Ara bé, aquests es van negar: “El que volem és que ens deixin tranquils, no volem entrar en la trama burocràtica“. Un esperit llibertari que el conseller entén, però que alhora utilitza per advertir als okupants: “Em sembla bé [el seu punt de vista], però hauran d’ajustar-se a les conseqüències“.
Si bé el conseller confessa que “ara mateix, que jo sàpiga, no hi ha cap ordre de treure’l“, avisa que “pot ser enderrocat en qualsevol moment“. Qui prendria la decisió? “Depèn d’Espai Públic, d’Obres, de la Gerent….”, exposa el responsable polític. Una actuació, però, que pot trigar a executar-se, ja que els organismes institucionals a dia d’avui estan centrats principalment en el desenvolupament d’altres obres com la del Mercat, la de la Fabra i Coats o la futura pacificació del carrer Gran de Sant Andreu, assenyalen les fonts municipals.
Tela marinera! Els que havien de ser revolucionaris i canviar-ho tot i ser l’esperit del 15-M acaben burocratitzant-se un cop són al Govern. I em pregunto quin mal fan aquests senyor promocionant i dignificant la Cultura? Visca la lliberta i la Cultura!
Sembla mentida que persones que venen de l’esquerra, quan estan amb càrrecs públics es posen de costat de lleis o maneres de fer injustes i no davant de propostes que fan moure el pensament, la consciència social com és que veïns i veïnes tinguin al seu abast llibres que posen en dansa les idees, el compartir, l’intercanvi sense que això suposi un lucre. Tothom por deixar i agafar els llibres que necessiti. són llibres escollits.
També m’estranya que un poeta com el senyor Aranguren no es posi a defensar aquesta proposta d’un espai que estava erm i que ara que se li dona una utilitat i un sentit l’Ajuntament el vulgui liquidar.
Veïna de sant Andreu.
Quina vergonya lo del senyor Aranguren… tant predicar i a l’hora de la veritat : “pensi el que pensi, no puc alterar la norma“, els politics estan precisament per a canviar les normes sobretot aquelles que ens semblen injustes i per descomptat per a actuar amb coherencia amb allo que pensen, si no ja hem diras tu per a que s’escullen… per a gestionar ja ho pot fer una gestoria.
Vei de St. Andreu.
…i no li cau la cara de vergonya al conseller podemita! Vinga gent culturitzada! CAAAANYA!!!!
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1480788215377041.1073742345.100003376310543&type=3
És la historia de sempre: un cop agafen les cadires del poder defensen les normatives i la legalitat que tan fervorosament atacaven quan eren oposició. No m’estranya que la gent del Quiosc no vulgui entrar al joc burocràtic, l’exemple clar de com poden acabar és el senyor Aranguren. Que no us enganyin, el “problema” del quiosc és un “problema” inexistent, creat pel propi regidor.
Primer us colaran això del quiosc, i després aniran a coses més gran. Us fotràn una remodelació del Mercat, com ha passat a Gràcia amb el mercat de l’Albaceria, on han d’altra banda, han inflat els pressupost de manera vergonyosa per ficar-se a les butxaques diners de les/els contribuents -i això amb la “nova esquerra” redentora al poder!-, i acabaràn per carregar-se el barri. Mireu sino Sant Antoni, va camí del mateix destí que Gràcia. Quedarà irreconeixible. Es carregaràn el patrimoni, gentrificaràn, apujaràn els lloguers i us faràn fora!.
No ho permeteu!
El kiosc és un espai que fa feliç la gent, que acompleix la funció de difondre la cultura, d’esdevenir un punt de trobada de veïns i veïnes i també de fer-nos sentir capaces i autònomes per generar el què volem, com nosaltres volem.
Hi passen persones de tota mena i per a totes tenim un somriure i un gràcies.
Escoltem i compartim experiències i relats quotidians: “estic buscant un llibre pel meu net que fa batxillerat”; “vull un regal per la meva germana que l’han operat, tens alguna cosa divertida?…”; conversem amb gent gran que ens regala els seus records o juguem amb la canalla que s’hi apropa i, sempre sempre, els hi regalem un còmic o un conte.
“Perquè ho feu?” -ens pregunten sovint-: perquè volem, perquè ens fa feliços.
Durant tot aquest temps, a més a més, al kiosc han vingut artistes de tota mena! Cantautores, dibuixants, clowns, petites companyies de teatre i grups de música en “unpluged”.
També fem recitals de poemes, lectures de textos i discussió, presentacions de llibres i promoció de petites publicacions i fanzines.
I quan cobrem? nosaltres res!
I que fem amb “la voluntat” de la gent (que com sabem és molt gran)? Doncs acumulant monedes, aconseguim comprar alguns llibres de petites editorials, i donar a conèixer textos magnífics que no solem trobar a les llibreries grans. Aquests també els posem damunt la taula, com la resta, “a la voluntat”.
Us preguntareu d’on treiem la resta de llibres? doncs, ens els porten!
Així és el kiosc. Un lloc de col.laboració, d’atogestió i de compartir altres maneres de fer i sentir.
Encara us sembla estrany que el poder i l’ajuntament ho vulgui enderrocar?!
A mi no. Ja sabem com som nosaltres i com són ells.
Feliç de compartir el meu temps i la meva idea d’un altre món millor amb vosaltres, amb la gent comuna, culta i humil.
Més que mai, visca el kiosc okupat i recuperat de Sant Andreu! I visca la cultura lliure i popular!
Gràcies veïnes! Ens veiem cada dissabte de 10 a 14h.
Us desitgem el millor: Salut, amor i llibertat-