El Parc de Casernes s’inaugurarà amb el nom d’Antoni Santiburcio

Després que el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) impulsés una campanya per canviar el nom del Parc de Casernes, actualment projectat com d’Antoni Santiburcio, difunt regidor socialista de Sant Andreu, pel de Jaume Oller, primer andreuenc mort en la Guerra Civil, la regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, ja ha avançat que la zona verda s’inaugurarà amb el nom del primer.

“El parc té el nom que va ser aprovat per un plenari del Districte, que és el procediment habitual”, ha explicat la regidora en la roda de premsa de presentació de les obres de la zona verda. En aquest sentit, si bé Ortiz assenyala que al Govern del Districte “formalment no se’ns ha fet arribar [la proposta de canvi de nom]”, la regidora ha apuntat que “revisaran” la idea.

Si més no, el canvi de nom pot trigar anys a fer-se efectiu, ja que la mateixa màxima responsable política del Districte ha avançat que “si s’ha de canviar”, serà “un cop estigui reurbanitzat”. És a dir, la inauguració del Parc es durà a terme amb el nom d’Antoni Santiburcio, tot i que des de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Montse Tarré, considera que “hi ha temps de sobres” per efectuar el corresponent canvi en el nomenclàtor. Cal recordar que el parc no està previst obrir-lo al públic fins d’aquí a un any aproximadament.

Tal com recorden des del CEII, “aquestes Casernes van jugar un paper fonamental en la sublevació del 18 de juliol de 1936, ja que eren l’arsenal de Barcelona” i “els seus militars van participar activament en els funestos actes de sublevació contra el govern legítim de la República entre els dies 19 i 20 de juliol de l’esmentat any 1936″. Per aquest motiu, consideren “essencial” conservar viu “el record d’aquells fets per tal que la població no oblidi mai més el que va passar en aquelles dates”.

I quina figura andreuenca encara millor que ningú la memòria de la lluita contra el cop d’Estat? Jaume Oller i Prats, el mateix nom amb el qual va ser batejat el passeig de Torras i Bages durant la Guerra Civil mentre la ciutat de Barcelona estava en mans republicanes. Per què? El jove, amb només 16 anys, va ser assassinat el 19 de juliol de 1936 al passeig, just davant d’on actualment està situat el número 64.

Un article de Pedro Robles a la revista que edita el CEII, Finestrelles, recorda els fets: “…cap al migdia, un jovenet, amb una pistola a la mà, va passar a l’altre cantó del passeig; va sortir de la barricada i mig cobrint-se entre els troncs dels arbres que hi havia a la vorera, va anar avançant cap al lloc on es trobaven els facciosos. Quan va passar pel barri, entre els passatges de Jacint Guardiola i Isabel Ribó, ja li dispararen alguns trets. Els veïns li deien “No hi vagis! No siguis boig! Entra aquí a casa!”, però ell va continuar avançant”.

“En arribar a un fanal, en front on ara hi ha el número 64, però que aleshores encara era un camp, un tret el va ferir mortalment. Tres dones i un home, enlairant mocadors blancs, anaren a recollir el cos del jove. […] Hores després, unes dones del barri, encapçalades per Isabel Verdaguer, van anar al fanal on va caure aquell xicot i posaren un ram de flors i un tros de cartró en què hi havia escrit:”Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors”.

Ara, les flors del futur Parc de Casernes poden tornar a retre homenatge a la primera víctima andreuenca de la Guerra Civil. Un parc que, tal com ha reconegut la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, “estem acabant de definir“. De totes maneres, les línies generals del projecte ja semblen estar clares.

La zona es configurarà com una sèrie d’espais amb zones d’estada, una esplanada, un parterre aromàtic (un espai molt assolellat i amb plantes aromàtiques), una zona arbrada amb àrees d’exercici per a joves i gent gran i un espai amb una font. La topografia del parc es determinarà a través de bandes o panells rígids i de plantació d’arbustos i tapitzants.

Les bandes rígides delimitaran espais relativament petits que aniran formant grans esglaons de petita alçada. A més, el turó que s’ubicarà al costat del carrer Gran de Sant Andreu estarà completament cobert d’espècies vegetals arbustives. El turó estarà travessat per un camí d’entre 1,20 i 2 metres d’amplada, al llarg del qual hi haurà replans que crearan petites places i miradors, expliquen des del consistori.