El conglomerat d’obres que s’estan duent a terme a la Fabra i Coats no fa més que posar els pèls de punta als historiadors del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII). Tal com explica l’especialista en el recinte fabril, Xavi de la Cruz, després de “destruir salvatgement” la nau que ha d’acollir l’Institut Martí Pous, ara l’edifici presenta una nova i “brutal” esquerda.
Segons explica De la Cruz, l’aparició de l’esquerda ve a ser “natural”, ja que “és el que acostuma a succeir quan es comencen a treure bigues sense control”. “No sé com aguanten aquests edificis després que els estiguin tractant com els tracten”, assenyala. De fet, des del CEII consideren que “l’error potser és fer encabir determinats serveis a edificis que no ho permeten”, com en aquests cas podria ser l’institut, assenyalen.
Tal com critica l’historiador, les darreres obres estan provocant que el recinte fabril “perdi tota la seva idiosincràsia”. “És demencial”, valora després d’observar com les retroexcavadores s’emporten per davant tot l’interior d’una segona nau. En aquesta, l’Ajuntament de Barcelona té previst encabir pisos socials, tot i que algunes formacions polítiques van convidar al Govern municipal a repensar-s’ho, entre d’altres, pels problemes que poden representar als futurs inquilins l’actual activitat cultural de la Fabra i Coats.
De fet, la construcció dels habitatges ja ha mutilat un dels murs perimetrals de la fàbrica de filatures. En aquest sentit, l’afectat ha sigut el mur del carrer de Parellada, al qual se li ha rebaixat l’alçada i se li ha enderrocat una de les seves zones centrals per donar accés a les vivendes. Cal destacar que aquesta infraestructura data del segle XVIII i es tracta d’una obra hidràulica “única” a Barcelona, sostenen des del CEII. La seva funció era evitar que es desbordessin les torrentades que baixaven per la via.
En aquest cas des del col·lectiu d’historiadors tornen a al·legar que “potser no era el millor lloc on posar habitatges”. A més, també denuncien no saber-ne res del que s’està fent amb el material dels enderrocs. Tal com assenyala Xavi de la Cruz, “les pedres podrien anar molt bé per després reparar les zones del mur malmeses“. Si més no, critica que el CEII no s’hagi pogut posar en contacte ni amb el Districte ni amb l’equip d’arquitectes per saber que en faran dels rocs, o del sistema contra incendis britànic complet que hi havia a la façana de la nau.
FOTOGRAFIA | Un operari enderroca el mur hidràluic del segle XVIII / DGM
En lloc del pisos podríen posar el Mercat i s’estalviarien molts diners fent un de nou.