L’ADN d’en Josep Calvo està marcat per La Lírica de Sant Andreu. “Jo casi que vaig néixer aquí”, explica. I no és per menys, el seu avi va ser el fundador de la companyia interpretativa l’any 1949. Ara, més de mig segle després, en Calvo estrenarà el proper divendres 17 la segona obra vital sota la seva direcció: Joseph i l’increïble abric en technicolor. Un musical que pretén ajudar a desconnectar una mica als espectadors en les sis sessions carregades d’humor. Tot plegat, 100% de La Lírica.
Obra apte per aquells que volen passar-s’ho bé, sense trencar-se el cap.
Davant de tot el drama sociopolític, una obra així va molt bé. Entenc que potser hi ha molta gent que no li ve de gust anar al teatre perquè estan enfadats. Però també és una via d’escapament per fugir d’aquest drama.
És ara més necessari que mai l’humor?
L’humor sempre és important. El necessitem. Ja hi ha massa coses que et posen de mal humor. Necessitem que ens expliquin coses bones, que ens ho facin passar bé i ens facin riure. I si podem transmetre aquesta complicitat i aquest bon rollo, doncs també serà important per nosaltres.
De fet és una obra que arriba just després de tota una sèrie de produccions més dramàtiques.
Ens venia de gust fer alguna cosa més fresca. Sí que és cert que narrem una històrica bíblica, però des d’un punt de vista molt amè i simpàtic. A més, en ser un passatge no es pot encabir dins de l’actualitat ni generar paral·lelismes.
Té la seva certa gràcia que aquesta obra es representi al Casal Catòlic.
Sí, però encara que sigui un passatge bíblic, no fem molt esment a la religió. És més aviat una història. La història de Jacob que té dotze fills, dels quals hi ha un que és el seu preferit: en Joseph.
El protagonista.
I els altres que són els onze germans es posen molt gelosos de la relació d’ell amb el pare i el vénen a uns mercaders per fer creure al pare que el seu fill s’ha mort en barallar-se amb una cabra. Quan el venen al final acaba a les mans del faraó, perquè com té el do d’interpretar els somnis li fa com una predicció del futur del faraó, que anirà prenent mesures segons el que el Joseph li explica fins que el fa príncep d’Egipte.
Com s’ha adaptat el cor de La Lírica per interpretar la primera Òpera Rock de la història?
No hem versionat res, però sí que és veritat que s’ha adaptat. És veritat que tenim un cor líric amb el qual acostumem a fer sarsueles, però des de fa anys que ens hem endinsat en els musicals i ens hem adaptat. Només ha calgut canviar la tècnica.
En aquesta obra tothom serà de la casa. L’engranatge interpretatiu funcionarà millor que mai?
Potser sí i potser no. Cada obra té rols diferents. Potser com ens coneixem tots sembla més fàcil, però no és més fàcil ni més difícil. Depèn del rol que toca fer. En aquest cas ho hem treballat molt i ho estem treballant. Això sí, tenim moltes ganes d’ensenyar el que estem fent.
Vosaltres estreneu de cara a la Festa Major i alguns col·lectius han aixecat la veu demanant que no se celebrin les festes per la situació política. Quina valoració en feu?
És un tema complicat. No fer la festa és reivindicar el malestar i una forma d’adherir-se a la causa, però també s’ha de tenir en compte que quan et poses a treballar en una cosa no saps mai que et oferirà el futur. Ara hem fet una feinada d’un any que ens ve molt de gust mostrar-la. A més, també juguem amb la il·lusió dels nens que participen en la producció. Els 20 nens que participen en l’obra tenen unes ganes boges d’estrenar. És complicat…
Al cap i a la fi, quantes persones veurem sobre l’escenari?
Comptant als 20 nens que fan de petits-grans actors, en total som una seixantena a l’espectacle.
Una producció que esdevé la segona de la seva carrera.
L’anterior i primera que vaig dirigir va ser Els Miserables. Peça que no té res a veure. Els Miserables va ser una obra densa, amb molta matèria i molts alts i baixos. Melodramàticament era molt intensa. En canvi aquesta és una història molt amena. Tot s’explica d’una forma molt senzilla. Per si mateix, l’espectador s’adonarà que el fil conductor és molt intuïtiu.
