Amb les mans al cap. Horroritzats. Així és com es miren els historiadors del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) les obres del futur Institut Martí Pous que s’encabirà a la nau més antiga de l’antiga fàbrica de Ca l’Alzina (popularment coneguda com a Fabra i Coats). “L’han destruït salvatgement; no han tingut cap mirament”, lamenta l’especialista en el recinte fabril del CEII, Xavi de la Cruz.
Des de ben petit, l’historiador i fotògraf ronda per l’antiga fàbrica de filatures i actual punt neuràlgic d’entitats i esdeveniments culturals. “Motius generacionals”, comenta De la Cruz. Si més no, d’aquell recinte d’aires escocesos que guarda a la memòria “ben poca cosa queda”, considera. Després de buidar de contingut industrial l’edifici de Can Fabra (actual biblioteca), “ara tampoc tenen cap mirament amb l’interior de Ca l’Alzina”.
Les obres que s’estan duent a terme són les del nou Institut de secundària Martí Pous. Si bé la instal·lació educativa ha d’estar enllestida pel curs vinent, les màquines retroexcavadores “estan arrasant amb tot”, denuncia l’historiador. Tal com explica, el trinxament més visible des de l’exterior és el de l’últim moll de càrrega del recinte, el qual datava del segle XIX.
“En ell s’havien rodat pel·lícules, sèries… era un moll de càrrega molt ben integrat i amb personalitat pròpia que estava intacte; era una bombolla del temps“. Si més no, Xavi de la Cruz explica que les màquines van acabar amb la històrica instal·lació “pel fet de recuperar sis finestres amagades d’un total de 200 que té l’edifici“. És a dir, per deixar entrar la llum per uns finestrals menors s’ha eliminat l’última instal·lació d’aquestes característiques de Sant Andreu.
Ara bé, si el moll de càrrega ja són rocs per dur a la deixalleria, aquest no és l’únic element de la Fabra i Coats devastat. El terra de la nau, elaborat manualment pels mateixos treballadors de la fàbrica al llarg de 10 anys, també ha anat a parar als sacs de les restes dels enderrocaments. D’aquelles llambordes de fusta només se’n preservaran unes poques per recrear com era el sòl original (a un racó de l’institut). La resta, fora; “quan en realitat volíem que el restauressin sencer“, assenyala l’historiador.
Segons apunta De la Cruz, el problema radica en la intenció de fer encabir determinades instal·lacions “en edificis històrics que no accepten qualsevol cosa”. Sí, la façana i el seu color d’estucat estan protegits pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, però tota la resta no. I per què? Perquè el catàleg, desactualitzat des de fa anys, no contempla protegir cap element de l’interior de Ca l’Alzina. Si bé el Govern municipal va prometre actualitzar els inventaris dels edificis històrics, la promesa també sembla haver esdevingut història.
Des del CEII insisteixen que no estan en contra de l’institut que portarà el nom de l’expresident de la seva entitat, Martí Pous. Si més no, demanen als tècnics municipals que reflexionin sobre l’obra a la qual han donat el seu vistiplau: “Si l’institut no cabia aquí, potser hauria d’anar en un altre lloc en comptes de destruir la nau; els edificis històrics no poden acceptar qualsevol cosa”, insisteix l’especialista en Ca l’Alzina.
En aquest sentit, De la Cruz dóna idees per salvaguardar el mobiliari de les pales de les retroexcavadores: “Els prestatges es podrien haver restaurat per la biblioteca de l’institut, però no han tingut la sensibilitat adequada per treballar amb elements històrics com aquests“, critica. Lamentacions que sempre s’acaben efectuant ‘a toro pasado‘, ja que el Govern del Districte de Sant Andreu fa més d’un any que no convoca la comissió de seguiment de la Fabra i Coats. “I quan la convoquen només és per informar-nos del que ja han fet, en comptes de recollir les nostres opinions”, afegeix el vocal del CEII.
Més enllà del patrimoni industrial arrasat, des del CEII adverteixen que hi ha una segona obra que pot “hipotecar” el futur cultural del recinte fabril. La construcció de vivenda social dins d’una de les naus industrials. Al juliol la CUP va demanar al Govern de Sant Andreu que aturés l’obra, però comuns i socialistes es van negar. “Serà una incompatibilitat d’usos bestial; si fossin habitatges per artistes encara, però ficar a viure gent que no coneix la Fabra i Coats el que provocarà són problemes de convivència“, avancen des del centre d’estudis.
En aquest sentit, De la Cruz creu que la propera víctima urbanística serà el mur perimetral del carrer de Parellada, el qual hauria de ser enderrocat si es compleixen les instruccions dels Bombers. És un mur qualsevol? Doncs sembla que no. Tal com sosté l’historiador, la part baixa data del segle XVIII; “és l’última obra pública important del poble de Sant Andreu com a poble; és el projecte hidràulic de contenció de la riera“, explica. “I si per posar habitatges s’ha de destruir tenint els solars de Casernes o de l’AVE, potser el problema són els habitatges i no el mur“, adverteix De la Cruz.
Fotografia | Una excavadora retira les restes de l’últim moll de càrrega de la Fabra i Coats / X. de la Cruz
