Tardà: “Jo no hauria xiulat al Rei”

Aterrat des de les Corts de Madrid al cor de Sant Andreu de Palomar, l’històric diputat d’ERC, Joan Tardà (Cornellà, 1953), no escatima la seva pedagogia educativa en la trobada amb la premsa andreuenca. Tot començar entre cafès i aigües de Vichy al Versalles, assumeix que no és un gran coneixedor de la realitat de Sant Andreu. Si més no, això no resulta cap impediment perquè minuts després el seu discurs ompli de veïns i veïnes la plaça del Comerç. Tot gràcies a la seva condició natural. Connecta de seguida amb qualsevol interlocutor que es pugui trobar. ‘Indepes‘ o no ‘indepes‘.

El seu discurs se centra a sumar, sumar i sumar. Tal com reivindica, el moment actual és “una fase d’acumulació de forces”, en referència a la possible integració del bloc polític dels comuns als suports que necessita el referèndum previst per l’1 d’octubre. “La unitat de les esquerres ens la juguem ara”, considera. I, de fet, adverteix que una possible ruptura en la crida a la participació pot suposar “una fractura que no només seria política, tàctica i estratègica, sinó que també seria emocional”. “I les fractures emocionals exigeixen molts anys per poder-se superar”, destaca.

De fet, en la seva opinió “el més important ara no és guanyar el referèndum, sinó fer-lo”. Un objectiu pel qual, assegura, “comptem amb la joia de la corona: més catalans que volen votar en comptes d’independentistes“. Per aquest motiu, Tardà fa una crida a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a “obrir els col·legis electorals de la manera més normal possible”.

Per què ho demana a l’alcaldessa quan la competència d’ensenyament recau en la Generalitat? Perquè aquesta decisió queda dins de l’òrbita del Consorci d’Educació de Barcelona, integrat per totes dues institucions de la plaça de Sant Jaume, contesta. Dues administracions a les quals Tardà demana posar-se d’acord per prendre una decisió “unànime” i així enviar un missatge democràtic “molt més potent”.

De fet, el diputat d’ERC és conscient que “el procés constituent serà més constituent, més popular i naixerà amb més força si som més els implicats”, en referència a la suma que poden fer els comuns. A més, assegura que molts dels objectius d’unes forces i altres són compartits, siguin o no independentistes. “Tan sols que nosaltres diem que la independència és la manera més ràpida d’assolir-los”, assenyala.

Després d’escombrar figures com la d’Artur Mas o la mateixa Unió Democràtica de Catalunya, respecte a les conseqüències que pot provocar el procés en l’àmbit municipal Tardà es mostra optimista. “S’imposarà la responsabilitat”, considera. “Estic convençut que [els comuns] faran una crida a la participació, perquè, si no ho fan, serà un desastre per ells i serà un problema per les esquerres catalanes“, reflexiona.

Al cap i a la fi, Tardà interpreta que “el que estem fent és Titànic, és extraordinari, és David contra Goliat”, després que “la història s’hagi accelerat”. “És tan extraordinari que no ho havíem fet mai i ni estava previst que ho faríem”, apunta. Camí a seguir, assenyala, que té la següent parada a les urnes de l’1 d’octubre.

Al seu parer, a diferència de la consulta del 9N el referèndum estarà garantit legalment mitjançant la Llei de Referèndum “que s’aprovarà el 6 o 7 de setembre” i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, presentada aquest mateix dilluns i la qual s’espera aprovar al Parlament pocs dies (o hores) abans del mateix ‘dia D‘.

Una data sobre la qual desmenteix que pugui produir una hipotètica divisió social, ja que “qualsevol expressió de llibertat d’opinió mai suposa fractura”. Una idea que, de fet, comparteix pel mateix referèndum com per la polèmica de les estelades i les banderes d’Espanya de la darrera manifestació contra el terrorisme de dissabte. “Qualsevol procés que interpel·la a les persones és un procés que no fractura, sinó que fa madurar als ciutadans”, per tant, a parer seu, que portin banderes d’uns o altres “és senyal de normalitat”, tot i que ell, en el seu cas, confessa que “no hauria xiulat al Rei”.