Tal com queda recollit a la cronologia dels fets, ETA va arribar a avisar fins a tres vegades de la col·locació de l’artefacte explosiu a les dependències de l’Hipercor. Si més no, el director del centre comercial va rebutjar les recomanacions policials de desallotjar el centre comercial. Tal com declararia dies després a El País el portaveu i assessor jurídic d’Hipercor, Roberto Guirado, “La raó de per què no es va produir el desallotjament és alguna cosa que ningú podrà saber mai”.
Segons destacava el portaveu d’Hipercor, cada dia rebien multitud de trucades telefòniques que anunciaven la col·locació de falses bombes. De fet, aquell 19 de juny, la centraleta del 091 de Barcelona va rebre una vintena d’avisos bomba. Entre els quals, un d’ells feien referència a una segona bomba que havia d’esclatar en el mateix local a les 16 hores. Falsa alarma.
Circumstàncies que, des de el punt de vista de l’expresident de l’AVV de Sant Andreu de Palomar de l’època, Jaume Domènech, no es poden comparar: “En el cas d’Hipercor va haver-hi tres avisos; tres: Urbana, centre comercial i diari ‘Avui’“. En la seva opinió, el pas dels dies va evidenciar la força que van tenir determinats poders fàctics com El Corte Inglés per modular el discurs dels mitjans de comunicació.
Només cal consultar les hemeroteques. La línia oficialista es va acabar imposant en els titulars de la premsa. La Vanguardia l’endemà titulava: “El desalojo no hubiera evitado la masacre”, apuntant a “font oficials”. L’any 1997, però, el Tribunal Suprem va acabar condemnant a l’Estat com a responsable civil subsidiari de l’atemptat a l’Hipercor.
Si bé l’òrgan judicial establia que els terroristes havien sigut els responsables directes de l’atemptat, també considerava “la responsabilitat de l’Administració de l’Estat en el resultat final, per la passivitat o conducta omissiva de les Forces de Seguretat i Policia en aquests fets”.
Fotografia | Restes del Ford Sierra que es va utilitzar com a cotxe bomba / ARXIU
