El Casc Antic ja està blindat i protegit. Després d’anys de lluita veïnal, finalment s’ha aprovat en el darrer plenari municipal de l’Ajuntament de Barcelona el Pla Especial de Protecció del Subàmbit ‘Poble Antic’ i del Nucli Antic de Sant Andreu. Plantejament al que tots els grups polítics han donat el seu vot favorable, menys la CUP – Capgirem Barcelona que s’ha abstingut.
En total, 130 finques històriques restaran allunyades dels especuladors del sòl, ja que, en funció de la seva catalogació, els habitatges quedaran protegits davant d’intervencions invasives i lluny de les màquines d’enderroc. De fet, el que fa el pla és regular el manteniment de la façana de 130 edificis del Poble Antic i detalla les possibilitats de reforma de les edificacions.
Per redactar el pla, els serveis tècnics de l’Ajuntament han radiografiat el Poble Antic. Una foto fixa a partir de la qual s’ha pogut analitzar com les cases de cos únic (les típiques cases de poble), representen el 42% de totes les edificacions i són el valor més preuat de la trama urbana andreuenca. De fet, aquestes primeres construccions daten del segle XVIII i es van continuar construint fins ben entrat el segle XX. Sigui del període que siguin, la major part d’elles responen a acabats humils, ja que la seva funció principal responia als interessos menestrals, en lloc dels estilístics.
Amb el temps, aquest tipus de construccions van evolucionar envers l’edifici de veïns, on l’escala actuava d’articulador i columna vertebral dels habitatges. Actualment, aquest tipus d’edificis representen un 23% de totes les construccions que es poden trobar al nucli antic i, de fet, algunes de les seves característiques també seran preservades. Mentrestant, el 35% de finques restants són blocs de pisos moderns de la segona meitat del segle XX. Finques que van ser aixecades sobre la runa d’antigues cases populars, les quals en el seu moment no tenien cap grau de protecció.
Tal com assenyalen els tècnics de l’Ajuntament, “la tipologia edificatoria a preservar amb aquesta delimitació és fruit de l’evolució de les tècniques constructives tradicionals i la seva densificació urbana”. De fet, totes les construccions anteriors a 1936 queden protegides. A més, també s’intervindran els seus patis interiors i jardins. Per aquest motiu, s’alliberaran les construccions afegides als patis interiors per poder recuperar jardins privats. L’objectiu? Tornar a configurar els corredors verds que conformaven les llars.
Tal com ha assenyalat la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, el pla està fet “amb l’objectiu de conservar el patrimoni i els trets característics del poble antic de Sant Andreu”. “Es tracta d’una passa importantíssima per preservar la memòria de Sant Andreu amb la idea de poble”, ha valorat Sanz, qui no ha volgut tampoc oblidar “la gran defensa” que van fer els veïns i veïnes organitzats sota la plataforma ‘Salvem el Casc Antic’.
Des de Ciutadans, el conseller Koldo Blanco ha valorat “molt positivament” el pla per “garantir la conservació de la tipologia original de les cases”. Una consideració compartida des d’ERC, a la que el seu conseller, Jordi Coronas, ha destacat “l’anàlisi exhaustiu i rigorós dels edificis existents”, que es recull en el dossier. A més, els republicans també han aplaudit el fet que “permeti recuperar de retruc els corredors i petits ecosistemes verds”.
Des del Partit Popular, Javier Mulleras ha celebrat el “màxim consens” amb el que s’ha redactat la mesura, tot i que la consellera de la CUP – Capgirem Barcelona, José Maria Lecha, ha criticat el fet que el pla només se centri en una zona del Casc Antic i no el comprengui sencer. Per aquest motiu, la formació de l’esquerra independentista va decidir abstenir-se.
A més, Lecha va recriminar al grup Demòcrata (antiga CiU) que, “mentre el senyor Raimond Blasi era regidor de CiU, van voler esquarterar per la meitat el poble amb la projecció de dos grans eixos cívics i la consegüent expropiació i enderrocament de més de 300 cases baixes de caràcter popular i obrer de Sant Andreu”. Pla que, segons Lecha, “no va tirar endavant gràcies a la lluita de les veïnes articulades per la plataforma”. Per la seva banda, el conseller Demòcrata, Josep Martí, ha defensat que la protecció que s’ha aprovat té com a origen la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que es va aprovar en el mandat passat.
Fotografia | Panorámica de Sant Andreu de 1929 / Font llibre ‘Sant Andreu de Palomar i la Sagrera’. Josep Gaspar
