30 anys després, l’Ajuntament de Barcelona farà el seu primer homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista d’ETA als grans magatzems de l’Hipercor. Fins ara, cap dels actes ha comptat amb l’organització directa del consistori, el qual sempre s’ha desmarcat. “Consideràvem que l’acte era necessari i obligatori”, ha assenyalat el comissionat de Memòria, Ricard Vinyes. Ara a més, el Govern municipal també preveu inaugurar el propvinent 14 de desembre una exposició al recinte de la Fabra & Coats que serveixi per analitzar totes les perspectives que van envoltar (i envolten) l’atemptat.
L’homenatge es durà a terme el dissabte 17 de juny, per tal de no coincidir amb la data de l’aniversari (dos dies després). Tal com ha apuntat Vinyes, la intenció ha sigut la de no contra-programar cap altre acte de les associacions que ja estigués previst per aquella data. De fet, la intenció de l’executiu municipal és la de celebrar una trobada d’uns 25 minuts, “austera i breu”. “El que volem fer és acompanyar a les víctimes i expressar-lis els nostres respectes”, ha avançat el comissionat.
L’explosió del cotxe bomba a càrrec del Comando Barcelona d’ETA va deixar un balanç de 21 persones mortes i 45 ferides. Ara, els supervivents i els familiars dels qui ja no hi són, seran els protagonistes de l’acte als peus del monòlit de Can Dragó, obra de l’artista nord-americà Sol LeWitt. Tal com ha explicat la responsable artística de l’homenatge, Àngels Aymar, “nosaltres hem pres dues idees bàsiques”. Per una banda, “que els ciutadans es puguin sentir identificats amb l’acte“. I després, “treballar el concepte de buit”. El mateix buit que van deixar les persones que van ser assassinades.
L’encàrrec artístic també comptarà amb la participació d’una quarantena de persones vinculades al món de la dansa i s’instal·larà tot un attrezzo dissenyat especialment per l’ocasió. A més, la pianista Carola Zafarana interpretarà una peça musical escrita amb motiu de la jornada de dol. En acabar, els familiars de les víctimes mortals dipositaran els objectes més preuats dels seus desapareguts en 21 cadires buides, a tall d’ofrena. Tot l’esdeveniment ha rebut l’aprovació i el consentiment per avançat de les famílies. De fet, la mateixa Aymar ha agraït que “no hi hagi discursos, sinó que [l’acte] estigui dedicat [a les víctimes] com a contacte simbòlic entre aquells a qui van matar i aquells que resten vius”.
Amb la commemoració de les tres dècades de l’atemptat, el consistori busca crear un “punt d’inflexió” en les reiterades desavinences entre actors polítics, víctimes, associacions i poders de l’Estat. “Partim d’una ètica que allò que afecta una persona hauria d’afectar a tota la resta”, ha declarat Vinyes. El mateix comissari ha desvetllat que la significació de la data (30è aniversari) ha sigut escollida per trencar la dinàmica. En la seva opinió, fins ara hi ha hagut un acompanyament i un coneixement que envolta a l’afer “molt sòrdid”. Alhora, però, Vinyes també ha avançat que per part municipal ja no hi haurà més actes ni pel 31 ni pel 32 aniversari.
Amb la intenció de posar llum sobre què va significar l’atemptat, l’Ajuntament també prepara una exposició a la Fabra & Coats. Aquesta anirà a càrrec del periodista Francesc Valls i comptarà amb la producció del Museu d’Història de Barcelona. La seva apertura de portes serà el proper 14 de desembre i restarà oberta al públic fins a mitjans de març. Per què no s’inaugura abans? Segons el comissionat, perquè si es programava pel mes de juny, els mesos d’estiu i vacances haurien fet disminuir el seu públic potencial.
Vinyes ha defensat que l’exposició es presenti a la Fabra & Coats “per una raó obvia: els fets van succeir a Sant Andreu”, i si bé “van impactar profundament en la ciutat”, on particularment va causar més angoixa “va ser al barri”. De fet, tothom encara recorda on estava aquell dia. Ara, l’exposició busca aprofundir sobre què va passar, com va passar i per què va passar, així com obrir debats sobre quin paper han jugat les institucions en l’acompanyament de les víctimes, ha explicat el comissionat de Memòria Històrica.
D’altra banda, en les properes setmanes l’Ajuntament instal·larà definitivament un faristol davant del monòlit que recorda a les víctimes en el parc de can Dragó, per tal de fer més “eficient” la seva interpretació, assenyalen les fonts municipals. De fet, ara com ara la descripció es troba als peus de l’obra, dificultant la seva lectura. Una reforma que també s’extendrà al lloc dels fets. L’administració té previst col·locar un segon faristol a la vorera de la Meridiana i just davant dels grans magatzems, on s’expliqui què va passar allà el 19 de juny de 1987. Tal com ha confessat Vinyes, “ens semblava estrany” que encara no hi hagui cap panell explicatiu.
Aquell sanguinári atemptat ja es cuia de feia anys llargs.El CC Hipercor de l´Avgda Meridiana,ja tenía antecedents d´haver rebut falses amenaces de bomba per par del o dels típics ¨graciosos¨ que es feien passar per membres d´ETA avisant de la col.locació d´un artefacte explosiu,trucaven a la policia,dessallotjaven el CC i descobríen que no hi havía rés.
Però aquell tràgic i fatìdic 19-06-1987 a les 15:15 o 15:35 aproximadament,ETA va trucar de la col.locació de l´artefacte explosiu,dintre d´un Ford Sierra robat a Donosti mesos abans.Es varen fer 3 trucades,una a la Guàrdia Urbana,l´altre al diari AVUI i l´última al mateix CC,avisnt de la col.locació de l´arteface explosiu.Va venir la Policia i la Guàrdia Urbana barcelonina i desprès d´un ¨registre¨,a les 16:08h d´aquell tràgic divendres,el Ford Sierra carregat d´explosius va esclatar acabant amb la vida de 21 persones i ferint greument a 45 persones més.