“Sant Andreu no és BCN”

Tot i no ser Festa Major, el campanar de la Parròquia de Sant Andreu vesteix de gala. Des d’ahir a la tarda, una pancarta presideix l’emblemàtic edifici. ‘Sant Andreu no és BCN’, resa. Si bé l’acció és més aviat simbòlica, darrere seu també amaga certa ideologia. La commemoració del 120 aniversari de l’agregació de Sant Andreu de Palomar a la Ciutat Comtal no anava a quedar només en una exposició.

 

La comissió 20 d’Abril de l’Ateneu Harmonia ha preparat tota una sèrie d’activitats “com a homenatge a aquelles persones que van dedicar el seu temps i el seu esforç en intentar que l’annexió no fos possible”, explica l’activista Xavi Serrà. Amb el suport de l’Ateneu de l’Harmonia, ahir a la tarda la plaça Orfila va ser grada i escenari. Per una banda, l’AE Jaume I va despenjar la pancarta per la façana de l’església, mentre que la Parròquia feia repicar les campanes. I per l’altre costat, els Diables de Sant Andreu oferien un petit espectacle pirotècnic a la plaça.

La rellevància de la xifra (120 anys), ha dut a la comissió a preparar unes jornades especials, basades en el sentiment andreuenc. “L’objectiu és crear la consciència que ‘som un poble’, i que com a poble tenim molta força”, explica Serrà. Tal com esgrimeix l’activista, “parlar de què som un barri ens deixa en un segon pla”. De fet, els termes lingüístics són vitals per la comissió a l’hora de dinamitzar el caliu popular. “Dir que som un ‘poble’ ens fa ser més fortes i recupera la nostra memòria col·lectiva”, sentència.

En la mateixa línia, el creador de la web Stap, Xavier Gómez, assenyala que les seves pretensions no són les d’aconseguir una major autonomia política dins de Barcelona, sinó “tornar a ser un poble”. Tal com avança, “el dia que aquesta proposta sigui més sòlida socialment i puguem aconseguir diners, portarem el cas a Estrasburg”. Segons sostenen, “l’annexió forçada” de Sant Andreu a Barcelona va ser “il·legal”.

Per reforçar la seva tesi, Gómez posa l’exemple de la independència de la Canonja, municipi que es va desannexionar de Tarragona l’any 2010, després que en 1964 el Consell de Ministres espanyol l’agregés per decret. Tant en el cas de la Canonja com en el de Sant Andreu, l’argument es basa en les distàncies respecte al nucli urbà al qual es van annexionar.

En el cas de Sant Andreu, la comissió 20 d’abril assenyala que la Llei de Municipis de 1877 invalidava l’agregació de 1897, ja que Sant Andreu estava a més de 6 quilòmetres de Barcelona i tampoc eren municipis limítrofs. En el seu moment, el contenciós administratiu ja va ser rebutjat, però ara, volen tornar a fer pedagogia social i seguir les passes de la Canonja respecte a Tarragona i del municipi de Medinyà en relació a Sant Julià de Ramis (aquest darrer, independitzat l’estiu del 2015).

“A Sant Andreu ja li arribarà el seu moment; també ho farà”, confia Gómez. Segons percep el bloguer, “el moviment independentista va en augment; al principi era una cosa que a la gent li feia gràcia, però ara ja hi ha molts que no diuen que Sant Andreu sigui un barri”, destaca. “Al capdavall, hem sigut més anys poble que no barri”, conclou Serrà.