La demanda de lloguer a Sant Andreu de Palomar no deixa de créixer. L’oferta, però, es manté estancada. ¿I els preus? Es disparen. Només en el 2016 el lloguer va pujar un 10,5% en el nostre territori, tal com assenyalen les dades de l’Incasól. De mitjana, el contractes a finals del 2016 se signaven per uns 690,64 euros. Una xifra fins i tot superior al Salari Mínim Interprofessional.
Que la mitjana dels contractes s’hagin signat per 690,64 euros no correspon, com a mínim, amb les quotes mensuals que es demanen als portals virtuals. En una de les webs més reconegudes del sector, només podrem trobar dos habitatges dels 33 totals per sota d’aquest valor. Tots dos són estudis de 30 metres quadrats d’una única habitació. El més ‘asequible’ té un preu de 550 euros al mes, mentre que pel segon el propietari demana 650 euros.
Si bé la sensació és que ningú troba pis, aquesta percepció també és qüestionada per les dades de l’Incasól. Al llarg de tot l’any es van tancar i renovar 961 contractes de forma sostinguda en els quatre trimestres. Aquí, però, pot haver-hi un parany: la renovació de contractes caducats pot haver posat fre a l’augment del valor del metre quadrat, que al mes de desembre es pagava per uns 11,16 euros. Xifra llunyana als 13,39 €/m2 que computaven els portals immobiliaris d’internet.
Que els andreuencs no trobin pis entre els carrers on han viscut tota la vida pot tenir explicació. Aquests habitatges són, al cap i a la fi, el caramel de molts barcelonins que en comptes de pagar un pis similar al centre per 1.800 euros, prefereixen traslladar-se a Sant Andreu. Parelles (amb o sense fills) que entre tots dos fàcilment poden ingressar prop de 3.800 o 4.000 euros, assenyalen els agents immobiliaris.
L’increment dels preus, però, no és una qüestió que afecti només a Sant Andreu de Palomar. De fet, barris com la Trinitat Vella (+30%), Baró de Viver (+17,51%) o Navas (+15,53%) han patit pujades molt més importants en les mensualitats. L’explicació? Potser no s’hauria de cercar només en el que incumbeix al Districte, sinó en l’anàlisi de com evoluciona el mercat de lloguer al centre de la ciutat.
La visualització no s’ha de fer només des del punt de vista mercantil, sinó en com els seus veïns són desplaçats envers les zones que fins ara consideraven perifèriques. I el que encara és més, greu segons les fonts consultades: com els habitants d’aquestes zones perifèriques,que fins ara hi havien viscut de lloguer, ja no poden assumir les quotes que marca el mercat lliure.
Seria possible que em facilitessis el teu correu electrònic David? Sóc estudiant de periodisme a l’UAB i voldria fer-te una entrevista. Gràcies
Tens un mail al teu correu. Si no t’ha arribat, escriu-nos a expresdesantandreu@gmail.com