No és un self-service, però és il·limitada. Gratis, però responsable. Crítica amb la cultura i controlada pels agents sanitaris. La nova nevera solidària que ha presentat l’Ateneu de l’Harmonia no fa ni el metre i mig d’alçada, però pretén ser un cop sobre la taula del consum. La iniciativa és pionera a Catalunya i porta segell basc. El seu sistema de funcionament és molt senzill: tothom pot deixar i emportar-se el menjar que vulgui. Plats preparats, fruites, verdures… L’única limitació és la seva capacitat.
“No és un projecte pensat pels pobres, és una idea per tothom, independentment de la seva situació socioeconòmica”, destaca l’impulsor de la iniciativa a Euskadi, Álvaro Saiz. La iniciativa neix per criticar i canviar la tendència de la indústria alimentària. “Llencem un terç dels aliments que generem en el món, i en el cas de Catalunya, cada ciutadà desaprofita 35 quilos de menjar a l’any només en la seva fase de consum”, detalla la coordinadora de Rezero, Marta Beltran. “No podem permetre que aquest cost humà, mediambiental i energètic acabi a les escombraries”, sentència.
Les autoritats sanitàries són conscients de l’escepticisme i la desconfiança que poden generar aquest tipus d’iniciatives. Per aquest motiu, en la nevera solidària de l’Harmonia també participa l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. La mateixa administració dóna suport legal a la proposta i ja ha format a voluntaris perquè revisin diàriament l’interior del frigorífic. “Cap aliment estarà més de tres dies dins”, asseguren des del departament sanitari.
A Euskadi hi ha 11 neveres solidàries en funcionament “i cap ha donat mai cap problema en dos anys”, apunta Saiz. Els seus responsables calculen que per elles cada més passen més de 7.000 quilos d’aliments que els hi cedeixen veïns, restaurants i supermercats. Aliments en bon estat, però que els resten pocs dies perquè arribi la seva data de consum recomanada. “Tot i això, els productes no duren ni dos dies als frigorífics, mai hem hagut de llençar res”, destaca l’activista.
“Creiem que s’ha de donar la responsabilitat a les persones; empoderar-les perquè puguin prendre decisions per si mateixes; canviar les seves pautes d’economia i de consum“, reflexiona Saiz. “Les neveres no són només per pobres, són obertes a tothom”, insisteix, ja que “la idea és acabar amb el gran volum d’excedents que es genera; que els bars ens portin aquells pintxos que haurien de llençar al final de la jornada”. Una opinió a la qual Bertran suma la possibilitat d’impulsar “una nova legislació que freni el malbaratament actual”.
L’Ateneu de l’Harmonia és només l’espai d’acollida de l’electrodomèstic. La seva gestió la desenvoluparan diverses entitats més, amb la supervisió de l’administració sanitària. Una proposta que té la possibilitat de fer curt si la major part dels usuaris de la instal·lació co-gestionada se sumen a la idea. Avui mateix, tan bon punt s’ha omplert d’aliments, ja han aparegut els primers curiosos per emportar-se alguna cosa cap a casa.
