Porten pràcticament quatre dècades animant les festes majors de centenars de barris i pobles catalans. A Sant Andreu, són pocs els escenaris on La Salseta del Poble Sec encara no ha pujat, tal com recorda Salvador Escribà, un dels seus integrants originals. Però curiosament se’ls resisteix un espai emblemàtic: la Plaça Orfila, on l’orquestra s’estrenarà demà a les 23h. Repassant la multitud de concerts de la banda a Sant Andreu, uns 30 aproximadament, Escribà conclou que “tot i que pot sonar tòpic, aquí ens sentim com si fóssim a casa”.
Tal com recorda el músic, durant els anys de la transició “vam entrar molt fort en les festes majors, recuperades poc a poc per les entitats i cada cop més organitzades per la base”. Aquelles eren el que Escribà descriu com “les primeres festes majors democràtiques”, un context on tant el seu estil com el seu missatge van aconseguir “calar molt fort”. L’orquestra va iniciar llavors una trajectòria musical que els portaria a recórrer pràcticament tots els racons de Barcelona, així com molts altres indrets de Catalunya, i especialment a consolidar-se com un habitual de les festes andreunques. “A Sant Andreu tenen un gran sentiment popular, per nosaltres és molt especial perquè ens hi uneix una relació de molts anys”, afegeix.
Escribà elogia el teixit associatiu andreuenc i l’àmplia programació de les seves festes i destaca la gran implantació d’aquests dies de celebracions en la cultura dels seus veïns i veïnes que es mobilitzen massivament a les places i carrers durant aquesta època de l’any. “És la festa major de l’hivern per excel·lència”, explica el músic, “encara que no sigui pròpiament en aquesta estació, però sense cap dubte és l’última gran festa major que tanca l’any”.
A més, Escribà relata com ha viscut de prop l’evolució en l’organització de la Festa Major i la gestió dels seus espais a través dels diferents llocs on la seva banada ha anat actuant: les Cotxeres durant els anys 80, Can Fabra més recentment i enguany, l’emplaçament que confessen que tenien pendent des de fa molt de temps, la plaça Orfila.
En preguntar-li pels plans de futur, el músic es mostra optimista i augura que tot i que es produeixi un relleu generacional, “sempre hi haurà orquestres que faran aquesta funció”. Per Escribà, “per molt que avui dia hi hagi molts punxadiscs, la música en directe sempre tindrà un valor afegir que no es pot comparar”.
