S’obre el teló. Obscuritat sepulcral mentre un grup de nens correteja per l’escenari. Al centre, una gran tela negra oculta la primera sorpresa: el cor de La Lírica. Els seus integrants s’alcen estoics en front del públic i presenten l’indubtable protagonista d’aquest musical: Sweeney Tod, “el més satànic de Fleet Street”, afegeixen mentre l’apunten amb el dit i taral·laregen un ritme que marcarà la banda sonora de la resta del musical.
Xavi Fernández és l’encarregat d’interpretar aquest barber assassí al que tots assenyalen, el culpable d’atemorir els suburbis del Londres victorià. Al llarg de l’obra, l’actor constata la seva consolidada trajectòria al món del teatre i demostra que se sent especialment còmode en el gènere dels musicals amb una interpretació especialment aplaudida pel públic del Teatre del Casal Catòlic.
El musical, guardonat amb vuit premis Tony al 1979, l’any de la seva estrena a Broadway, proposa escenes amb un regust macabre i tenebrós, però també deixa una gran espai per a fortes dosis d’humor. Entre el públic andreuenc no van faltar els somriures, especialment amb les aparicions de Mrs Lovett, interpretada per Irina Blavia, que des d’un bon principi anuncia que prepara “el pitjor pastís de carn de tot Londres”, tant fastigós que ella mateixa es repèl al cuinar-lo.
Tal com comenta Marc Calvo, encarregat de donar vida al jutge Turpin, durant el primer cap de setmana que l’obra s’ha portat al escenari, els actors han anat depurant els detalls en cada representació i el resultat denota les hores de treball al darrere. “El divendres va ser com una prèvia, era el primer cop que la passàvem sencera”, relata Calvo, “en canvi, dissabte la vam gaudir més ja que hi havia més seguretat en les entrades de cor, menys problemes amb els canvis d’escenografia” i, finalment, “diumenge va ser l’obra més rodona, esperem seguir en aquesta línia el proper cap de setmana”, conclou.
Una de les grans sorpreses de l’obra són els constants jocs amb els canvis d’escenografia. L’espectador passa ens pocs segons de la decadent taverna de Mrs Lovett a la curiosa barberia de Pirelli, per tornar a traslladar-se al forn on s’acabaran coent uns nous pastissos amb un ingredient secret. En una de les seves aparicions, el cor de La Lírica baixa de l’escenari i es troba cara a cara amb el públic. Els intèrprets corren vorejant els espectadors fins a fer tremolar els seus seients mentre tothom manté la vista fixada en el que està passant sota l’escenari. Resulta inevitable que la intensitat de l’escena final i el gir de la trama dels darrers minuts no agafi per sorpresa aquells qui no s’havien endinsat en el musical prèviament. Baixa el teló. Però, per sort, només fins el proper cap de setmana.
XAVI FERNÁNDEZ, el barber diabòlic de Fleet Street
Fernández es va iniciar en el món del teatre de ben petit, mogut pel un interès que havia heretat del seus pares, en una companyia d’aficionats que qualifica com “molt similar a La Lírica”. Més endavant, l’actor va estudiar interpretació i es va fer el salt al teatre professional, especialitzant-se en els musicals, el cant líric i, anys més tard, el doblatge.
La seva trajectòria en aquest gènere és àmplia i compta amb títols com ‘A little nigh music’ i ‘Magagonny’, dos musicals dirigits per Mario Gas, així com la producció ‘Mar i Cel’ de l’any 2004. Tanmateix, Fernández té una dilatada experiència en muntatges operístics amb espectacles com ‘Le nozze di Figaro’, ‘Don Giovanni’ o ‘El superbarber de Sevilla’. És possible que la veu d’aquest barber satànic també ens resulti curiosament familiar. I és que a partir dels 90, Fernández s’ha dedicat al doblatge de sèries com ‘Bola de drac’ o ‘El Mentalista’, a més de donar veu a l’actor nord-americà Mark Ruffalo. “Avui dia, el doblatge és la professió que em permet tenir uns ingressos més regulars”, constata.
Abans d’aquest muntatge de ‘Sweeney Todd’, l’actor ja havia col·laborat amb La Lírica en una sèrie de sarsueles on va coincidir amb part del repartiment del musical. És per això, que a l’hora de realitzar el càsting de l’obra, la companyia va acudir a Fernández per interpretar el paper protagonista, que va acceptar “amb molta il·lusió” ja que, tal com comenta, es tractava d’un personatge que “coneixia molt bé i que tenia en ment des de feia anys”. “Sweeney Todd ha patit de tot i només té una idea que el mou: el desig de venjança”, explica l’actor, “és un personatge lineal en aquest aspecte, tot i que amb el temps augmenten les seves ganes de fer mal”.
L’actor elogia la “clau d’humor que té el musical”, amb aquesta barreja produïda pel conte escabrós de 1700 en el qual es basa i la vessant més còmica que aporten els seus personatges, que “li treuen ferro a tot”, tal com relata. En aquest aspecte, Fernández considera que es pot fer una lectura en clau d’actualitat de l’obra, ja que “les capacitats del poder per saltar-se normes s’han vist sempre i continuen existint”. “Trobem un menyspreu absolut per part del poder respecte les lleis”, sentencia.
Acostumat a treballar en grans produccions, Fernández remarca el gran esforç dels membres que han participat en el muntatge tot i la impossibilitat de dedicar les mateixes hores d’assajos que en el teatre professional. “Tot i així, el públic iguala”, afirma, “en el moment de sortir a l’escenari tothom està nerviós, és igual si ets professional o amateur o si cobres o no”. Fernández també remarca que en aquest tipus de produccions “tothom ajuda amb el que sigui necessari, si cal col·laborar amb el vestuari o l’atrezzo, es fa”, el que, segons explica, és impossible veure en el teatre professional on “cadascú fa la seva feina”.
