El Rec Comtal té més de mil anys d’història, però les històries que l’envolten multipliquen aquesta xifra exponencialment. Enric H. March ha volgut recollir aquestes memòries. Ordenar-les i oferir-les als lectors. El seu llibre, ‘El Rec Comtal; mil anys d’història’, és un àlbum imprescindible per observar la canalització d’aigua des de totes les perspectives. No només les qüestions tècniques són singulars; també ho són aquells elements intangibles que recull en les poc més de 250 pàgines.
Les il·lustracions del llibre evoquen a temps passats. A la memòria dels avis andreuencs. Són imatges que donen forma, llum i color al record de l’imaginari col·lectiu. El Rec no era només una infraestructura; va ser la font de vida de Sant Andreu de Palomar des que era bressol fins al seu desmantellament industrial. L’evocació a temps pretèrits transpira des de la portada fins a la bibliografia del quadern.
El tema no li va venir de nou a March. Feia anys que gestionava i publicava un bloc virtual entorn dels vestigis i les curiositats que envoltaven al Rec Comtal. El llibre només és “l’eclosió” d’aquesta feina, tal com ell mateix adjectiva. “Sembla mentida com una cosa que era tan important com el Rec no tingués una història escrita”, afegeix.
March és escriptor habitual de la historiografia local de Barcelona. “En cap moment he volgut fugir de l’escriptura acadèmica, però aquest llibre està escrit amb l’objectiu que, qui l’agafi, el pugui resseguir sencer com si es tractés d’una història”, assenyala. Una lectura reposada, on el text balla sinuosament amb la imatge que l’acompanya, fins a fusionar-se en determinats punts com dues gotes d’aigua.
“Sempre procuro buscar allò que es pugui escriure amb prou interès i que pugui explicar la història humana que conté; per aquest motiu gairebé un terç del llibre són fotografies i la seva història és narrada per personatges que són perfectament reconeixibles”, recalca. S’ha de destacar que moltes fotografies que completen el llibre han sigut donacions particulars d’andreuencs i andreuenques. Imatges que han sortit de les velles capses de sabates per adquirir una nova vida. Ara, sobre les planes de l’exemplar.
L’obra del Rec no explica només la història del seu protagonista, sinó que és també el llibre d’història de les poblacions que l’envoltaven. Es tracta d’una narració que mira des de l’aigua cap a la terra ferma; no des dels marges envers el líquid essencial. March explica punt per punt quins elements l’abraçaven, es nodrien i feien funcionar l’artèria aquàtica que dividia el pla de Barcelona des de les mines de Montcada fins a la platja de la Barceloneta.
L’acte celebrat a l’Auditori i organitzat per Òmnium Cultural, des de la seva secció a Sant Andreu, l’editorial Viena Edicions, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i l’Ajuntament de Barcelona, també va comptar amb la presència del doctor en història Manel Martín i va ser moderat per l’historiador Pau Vinyes. Cap dels tres van tenir mai l’oportunitat de banyar-se al Rec, però el que sí que van poder fer és donar una lliçó magistral des de l’escenari a les 120 persones que es van aplegar a la presentació des del seu inici fins al seu final. Molts dels presents, en canvi, sí que guardaven a la memòria alguna remullada. O millor, dit, ‘els homes’ presents ho podien recordar; les dones mai es banyaven per qüestions de la moral de l’època.
